Govern limita a 20 graus la temperatura màxima a l’administració durant l’hivern

El decret d’estalvi energètic inclou un mínim de 26 graus a l’estiu i es vol que aquesta i altres mesures siguin aplicades també pels comuns i al sector privat

Sílvia Calvó explicant les mesures a aplicar.
Sílvia Calvó explicant les mesures a aplicar. SFGA

Les dependències de l’administració central hauran de reduir de forma significativa la seva despesa energètica. Les mesures, que també afectaran les entitats que en depenen, les parapúbliques i les societats participades de forma majoritària per l’executiu, obligaran a mantenir la temperatura en uns llindars: a l’hivern, com a màxim 20 graus. A l’estiu, no podrà baixa dels 26. En els pròxims dies es negociarà amb els comuns per arribar a un pacte perquè aquestes accions també siguin adoptades.

L’objectiu, com va explicar ja fa uns dies la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, és reduir el consum elèctric del país. Fins a un 15%. D’aquesta forma es podrà reduir l’impacte que sobre els comptes de FEDA té l’alça de preus de l’electricitat que es viu internacionalment. “Hi ha un interès de cara a garantir el subministrament però també a no haver de pujar tarifes”, ha indicat.

De moment, es comença per l’administració central, així com per tots els ens que en depenen. És el cas de les societats públiques o les parapúbliques, com ara SAAS, Andorra Telecom, FEDA, entre altres. Al decret hi ha mesures d’aplicació immediata, un cop es publiqui el decret al BOPA, dimecres vinent. Entre aquestes, els límits de temperatura. A les dependències públiques, a l’hivern no es podran superar els 20 graus. I a l’estiu, com a mínim s’haurà d’estar a 26. I, a partir d’ara, no es permetrà cap aparell individual, com ara ventiladors o similars.

Moles i Calvó, amb el director d'Ensisa, David Hidalgo.

Relacionat

Govern lliga els futurs increments de les tarifes elèctriques a l’èxit del pla d’estalvi

Pel que fa a la llum, caldrà tenir-la apagada sempre que sigui possible treballar sense ella. I es demana que en abandonar una estança, si aquesta queda buida, s’apagui les làmpades. A banda, tota il·luminació exterior s’haurà de desconnectar a partir de les vuit del vespre. Pel que fa als aparells, caldrà apagar-los sempre que no s’utilitzin i apagar-los, si no són imprescindibles, un cop finalitzi la jornada laboral.

Aquestes mesures també es traslladaran als comuns i al sector privat. Es vol arribar a acords perquè també s’apliquin a les corporacions parroquials i a les empreses, “sempre amb especificats pel sector”. S’espera, a més, que la reunió amb les patronals (CEA i EFA) i amb la Cambra i les estacions puguin servir perquè aquestes aportin possibles noves accions. “Per a la ciutadania hi haurà una campanya informativa amb consells de mesures similars a les que implementem avui a l’administració”, ha apuntat Calvó.

El decret també impulsa accions a més llarg termini per “consolidar un model sobri energèticament”. Per exemple, es creen dues figures: el gestor i el responsable energètic. Hi haurà una de cada a tots els edificis públics i sota el seu càrrec hi haurà assegurar-se que les mesures es compleixen correctament. També s’equiparan tots els immobles amb sistemes de mesura, adquisició i transmissió del consum.

A la vegada, caldrà que cada edifici tingui un pla d’actuació amb “les actuacions i les inversions necessàries” que s’hagin de tirar endavant per arribar a un bon comportament energètic. Justament, de cara al futur més immediat es prioritzaran aquelles actuacions encaminades a reduir la demanda de consum.

El decret, segons ha apuntat Calvó, s’ha fet seguir dos principis. Per un costat, el de demostrar “un rol exemplar de l’administració”. Per l’altre, “la responsabilitat col·lectiva”. I amb el ple convenciment que cal “sumar el sector privat i la ciutadania”.

Comentaris (13)

Trending