En efecte, segons el director dels banders, Ferran Teixidó, es donaran un parell d’anys per veure l’impacte de les formacions que es dissenyaran, en principi, també amb la participació de les associacions animalistes. Si no s’aconsegueixen els objectius que es fixin, però, sobre la taula hi ha la possibilitat d’establir prohibicions en relació amb algunes races. Se’n prohibiria des la importació i la compra-venda a la tinença, la possessió o la cessió. En definitiva, certes races de cans no tindrien cabuda al Principat.
Abans, però, es provarà amb la formació obligatòria. Aquests cursos tindran un cost -no definit encara- per aquells que vulguin tenir determinades mascotes i seran els propis banders, potser amb el suport d’algun tècnic del departament d’Agricultura, els que impartiran les formacions. Fins ara ja existien, se’n feien un parell l’any i eren voluntàries. Però com reconeix Teixidó, aquells propietaris de gossos que hi acudien eren “els responsables, els que accepten les normes” i són conscients de la situació. Ara per ara, aquelles persones que ja tenen un gos de característiques potencialment perilloses no hauran de sotmetre's a cap treball específic.
Com recorda el director dels banders, ni es busca un marc coercitiu ni sancionador, tampoc és cap crítica genèrica perquè “hi ha persones totalment responsables”. Però s’ha de tenir clar a què cal enfrontar-se en segons quins casos i ser conscients que hi ha certs animals respecte dels quals cal tenir una cura extra per molt que semblin molt bons. Per exemple, el darrer incident a Encamp, en què un gos creuat amb raça potencialment perillosa en va matar un altre d’una queixalada, s’hauria evitat simplement duent-lo amb el morrió posat.
Amb la modificació legal que aviat serà vigent, passa a ser una infracció greu el fet de fer cas omís a les indicacions dels banders o no col·laborar amb els agents en matèria de cans
Hi ha un seguit de propietaris que “tenen una confiança excessiva en el seu gos”, perquè, admet Teixidó, són animals que “són molt bons amb el seu propietari i el seu entorn familiar” però que poden tenir reaccions inesperades amb persones alienes pel seu instint ultra protector i la seva morfologia i caràcter que els fa perillosos en certs moments. A la mandíbula, per exemple, poden tenir una força descomunal que fa que qualsevol mossegada pugui ser altament dolorosa i més hi tot. Per això cal ser conscient i tenir clar totes les mesures i prevencions que s’han de tenir amb aquests animals. I aquesta serà una de les bases de la formació.
Una vegada sigui vigent la modificació de la Llei de banders, aquests agents de naturalesa rural, per dir-ho així, tindran algunes atribucions més. Per exemple, seran els encarregats d’instruir els atestats sobre gossos potencialment perillosos des de l’inici fins al final. Ara, la part última, la resolutòria i sancionadora, depèn d’Agricultura. També respecte dels gossos, s’incorpora com a sanció greu el fet de no col·laborar amb els banders o fer cas omís a les seves indicacions. Aquesta circumstància ja estava recollida en matèria de caça. Però no amb els gossos potencialment perillosos.
Per tant, en breu, si un propietari ‘passa’ de posar el morrió al seu gos quan un bander li ho indiqui, l’esmentat amo s’enfrontarà a una doble multa per una doble infracció greu. 300 euros per no dur l’animal amb el morrió posat i 300 euros més per no haver fet cas al bander corresponent. “Moltes vegades ens trobem indefensos”, reconeix Ferran Teixidó, que celebra la inclusió de l’esmentada infracció perquè, ens certa forma, “ens dóna suport”.
Comentaris (17)