El Superior, però, deixa clar en la seva sentència, celebrada per l’administració central i que Etna Serveis està estudiant abans de decidir si activa alguna altra acció jurídica, que una cosa és el procediment d’adjudicació, que avala, i l’altra l’execució del contracte. I en aquest sentit deixa la porta oberta a una possible infracció del mateix, encara que difícilment s’acabi acordant atès que hauria de ser l’administració qui apliqués la penalitat si cregués que l’adjudicatari no compleix amb l’acordat. I resulta que va ser el director general de Medi Ambient qui va accedir al canvi sol·licitat per Montre.
El Superior considera que aspectes com la reparació de les bicicletes o la plataforma informàtica per gestionar el servei són prestacions accessòries que sí que es poden subcontractar
Un dels nuclis essencials del recurs administratiu guanyat en primera instància per Etna Serveis era relatiu a les subcontractacions. La Batllia, com el recurrent, van entendre o entenien que Montre subcontractava el que per a ells era serveis essencials o principal, com la reparació de les bicicletes o el programari de gestió informàtica del servei, o fins i tot una part del personal. De fet, per aquest motiu en primera instància es va fer tirar enrere el concurs i es feia tornar a valorar les ofertes tenint en compte aquestes suposades deficiències.
Però el Superior no ho ve igual. Considera que es tracta de prestacions accessòries, que sí que es poden subcontractar. Segons la sentència, el nucli essencial, allò bàsic, és la creació del servei. Una altra cosa és els mitjans que calgui posar per prestar dits serveis. Una decisió sens dubte molt contradictòria perquè, en el fons, el servei el crea l’administració. I el que fa, traient a concurs la concessió, és delegar amb una empresa els mitjans per fer funcionar el servei. Però no és aquesta la decisió que ara per ara val. I que és l’essència de l’estimació del recurs interposat tant pel Govern com per Cicland contra la sentència de primera instància.
Sobre qüestions que Etna considera que modifiquen l’oferta que realment Cicland va presentar al concurs, com el fet de sol·licitar el canvi de proveïdor de bicicletes l’endemà de signar el contracte i que Medi Ambient va comunicar que el Govern acceptava perquè la petició “no modifica ni les finalitats ni les característiques bàsiques del projecte inicial i millora la fiabilitat i la qualitat del servei”, la sentència diu que l’executiu pot autoritzar canvis a posteriori a l’adjudicació. I que no és fase de contractació.
Més encara: són fets posteriors a l’adjudicació, “és a dir, en la fase d’execució del contracte. Per aquests fets es pot aplicar, eventualment, el punt 17 del contracte del 18 de desembre del 2017 ‘Règim d’infraccions, sancions i penalitzacions’” i “en conseqüència, per aquest motiu no es pot qüestionar la legalitat del procediment d’adjudicació” i en conseqüència, estimant els recursos del Govern i de Montre (Cicland) s’anul·la la sentència de primera instància i es declara que l’adjudicació del servei elèctric de bicicletes “és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa”.
Comentaris