La modificació legislativa, validada pel ple parlamentari, incorpora una disposició final que modifica la Llei de tinença i de protecció dels animals amb relació als articles que fan referència als gossos perillosos. Així, s’indica que “qualsevol persona que vulgui ser propietària o posseïdora” d’un animal d’aquest tipus o que ho sigui potencialment “ha de seguir prèviament la formació obligatòria i complir els altres requisits que el Govern estableix per via reglamentària”. També es faculta l’executiu a “prohibir o limitar, per reglament, la importació, la venda, la cria i la cessió de determinades races”.
Justament, el control d’aquests animals serà una funció ara totalment en mans dels banders, Fins ara, ha recordat la ministre de Medi Ambient, Sílvia Calvó, hi havia una part de la competència que es trobava en mans del departament d’Agricultura.
Un altre aspecte que havia aixecat polseguera de la llei era si els membres del cos podien portar arma curta. Així ho volia inicialment Govern però, al final, amb les esmenes presentades pels grups de la majoria, s’ha canviat per l’expressió “mitjans coercitius”. Suficients, segons ha apuntat Calvó, per garantir la seguretat dels banders a l’hora de fer les seves funcions. “El text compleix amb la finalitat inicial que era reforçar la seva seguretat”, ha afirmat Calvó, que ha avançat que un d’aquests mitjans no seran pas les pistoles elèctriques. Els elements coercitius es definiran per via reglamentària i “no dubtin que posarem tot el rigor perquè siguin els més adients”.
Aspecte no compartit pas des de Terceravia, que ha votat en contra del projecte legislatiu. De fet, a l’entendre del conseller general Oliver Alís, succeirà tot el contrari. “El cos de banders no ha de ser repressor. Dotar-los de mitjans coercitius no ens sembla apropiat”, ha comentat, tpt assegurant que “la solució trobada per sortir del pas és molt probablement pitjor encara que la idea original”.
També s’ha oposat a la llei el PS. Roger Padreny, que ha intervingut en nom de Jordi Font, absent en la sessió, ha lamentat que s’ha volgut “fer un pedaç sobre allò que ja era un nyap” i ha lamentat que “no s’hagi apostat per començar de zero i amb la participació de tots els agents implicats”.
Des de la majoria, la demòcrata Mònica Bonell, també ha defensat la llei. “Estem convençuts que hem trobat un bon text, que reforça la identitat i estructura del cos, equipara els requisits per aspirar a una plaça a la resta de cossos, reforça la seguretat dels membres a l’hora de complir les seves funcions i els posa en valor”, ha afirmat.
Prèviament al debat conjunt del projecte legislatiu, s’ha debatut una reserva d’esmena presentada pel PS mitjanant la qual es volia suprimir del text un requisit per accedir al cos: no estar processat o inculpat en procediments penals per delictes dolosos o imprudents vinculats a la funció pública. Per als socialdemòcrates, com ha apuntat Judith Salazar, això suposa “una inversió diabòlica de la càrrega de la prova” i un “xoc al principi de presumpció d’innocència”. En canvi, la majoria ha defensat la disposició, tot recordant que ja s’aplica a altres cossos especials. “És una cautela legítima, proporcionada i de sentit comú”, ha afirmat Joan Carles Ramos.
Comentaris (11)