Un grup d’investigadors d’Andorra Recerca + Innovació, entre els quals es troba la doctora enginyera de forest, Marta Domènech, es troba realitzant un inventari dels boscos del país. Aquest recull, que es farà al llarg d’un any, servirà per tenir un inventari de la zona forestal, tal com es fa altres llocs com Espanya i França. D’aquesta manera, es pot tenir una fotografia de com són i estan els boscos del Principat. Entre altres informacions, també permet conèixer els riscos que implica la situació de la massa, “saber quins són els combustibles, si hi ha cèl·lules que estan molt disponibles per cremar, o si estan més o menys humits”, assenyala Domènech.
Una primera aproximació, i més tenint en compte el període de calor extrema que s’està vivint els darrers dies, fan evident que el bosc d’Andorra està cada vegada més exposat a patir un incendi forestal. O, almenys que, en cas de donar-se, sigui més important i difícil d’extingir. Domènech assegura que aquesta situació, a la qual s’ha arribat els darrers mesos i que no farà més que agreujar-se, es deu a dos factors que, combinats, creen el “canvi global”. D’una banda, les elevades temperatures i, de l’altra, l’aturada de l’activitat rural tradicional que aprofitava els materials dels boscos.
“Els boscos tenen períodes de temperatures altes de forma més freqüent, tenen sequeres també més freqüents, i entren malalties perquè estan molt estressats i són molt dèbils”
Perquè es doni un incendi forestal han de conjugar-se diversos factors. Un d’ells és que “no hi hagi aigua, que estigui sec i que el combustible dels arbres no estigui humit, i aquestes condicions també es poden donar a l’hivern”. Però ara a l’estiu, i més amb les temperatures que s’estan donant els darrers dies, també hi ha una alta perillositat. El vent és un dels principals transportadors del foc, i és cert que en aquesta època de l’any és més escàs que a l’hivern. Malgrat això, si entrés una mica, el vent podria arribar a provocar un incendi. “El Pirineu no és lloc de grans incendis forestals, però ara amb el context de canvi climàtic això ha canviat radicalment”, ha assegurat Domènech, “els boscos tenen períodes de temperatures altes de forma més freqüent, tenen sequeres també més freqüents, i entren malalties perquè estan molt estressats i són molt dèbils”.
L’altre gran factor que fa augmentar cada cop més el risc d’incendi forestal és que “el bosc es gestiona molt i molt poc, gairebé no es fa gens”. Això provoca que hi hagi zones molt denses i extenses. Es planten arbres i no es treu bosc, com pugui passar a l’Amazones o el Canadà, “però el Pirineu és radicalment diferent, és una cadena muntanyosa que sempre s’ha intervingut, des de fa milers i milers d’anys”. Principalment, Domènech fa referència a l’ús que es feia d’aquestes zones per aprofitar-lo, “com ho feien els nostres padrins”. Ara, assegura que s’ha abandonat, i això ha fet que deixin d’haver-hi prats, clarianes i espais que podrien fer que un incendi es paralitzés. Els arbres es toquen verticalment i horitzontalment, “tenim molta energia acumulada”.
Principalment, el que recomana Domènech és que “hem de ser més actius en política forestal i ens hem d’anticipar, hem de deixar les coses endreçades pels nostres fills”. En definitiva, a més de lluitar contra el canvi climàtic, s’ha de començar a intervenir el bosc d’una forma adequada. “Tenim el coneixement, des de la ciència, que això anirà cap aquí, hem de començar a arremangar-nos i a buscar solucions adaptatives”. No s’ha d’oblidar que el 39% del territori andorrà és bosc, “és un gran parc natural que s’ha de cuidar”.
Comentaris (9)