Martí deixa caure que si la pressió pels vincles entre el 'cas Pujol' i el 'cas BPA' es fa "insostenible" podria "avançar les eleccions"

Martí deixa caure que si la pressió pels vincles entre el \'cas Pujol\' i el \'cas BPA\' es fa \"insostenible\" podria \"avançar les eleccions\"
Martí deixa caure que si la pressió pels vincles entre el \'cas Pujol\' i el \'cas BPA\' es fa \"insostenible\" podria \"avançar les eleccions\"

Encara que de forma molt implícita, el cap de Govern, Toni Martí, ha deixat entreveure que podria acabar convocant eleccions si “la pressió” pels suposats vincles del ‘cas Pujol’ amb el ‘cas BPA’ es fes “insostenible”. Martí ha llançat aquesta hipòtesi per escenificar la diferenciació que a parer seu hi ha entre les presumptes amenaces i extorsions de les quals haurien estat víctimes dirigents de BPA amb els nombrosos casos de blanqueig que instrueix la Batllia en el marc del banc intervingut. 

El màxim responsable de l’executiu és critic amb Jaume Bartumeu, amb el grup parlamentari liberal, acusa implícitament els accionistes majoritaris de BPA de no ser clars ni haver actuat degudament quan haurien estat coaccionats i afirma que “el govern espanyol mai no va pressionar el Govern d’Andorra i si hagués sigut el cas haguéssim presentat una queixa formal” i més i tot si a l’executiu se l’“hagués coaccionat”.

El màxim responsable de l’executiu andorrà ha estat entrevistat aquest divendres al programa radiofònic ‘Ara i Aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra i una bona part del programa ha estat referit al ‘cas BPA’ i al gir que ha donat el darrer mes arran de la declaració judicial de l’accionista majoritari Higini Cierco. Martí, que ha assegurat que té “la consciència tranquil·la” i que “explicaré tot el que sé”, s’ha esforçat a remarcar com de ‘podrida’ hauria d’estar BPA amb tantes causes com té obertes la Justícia. I a destacar, també, que no té res a veure el blanqueig que s’hauria produït a l’entitat amb les amenaces que haurien pogut rebre alguns dels seus dirigents d’autoritats policials espanyoles en el marc del ‘cas Pujol’. 

“En els 30.000 folis del sumari no hi ha cap referència al ‘cas Pujol’ ni al senyor Mas ni al senyor Junqueras. Són dues coses completament diferents”, ha afirmat recordant que en la primera de les causes pràcticament tancades quant a la investigació hi ha 25 processats. “El 10% de la plantilla. I no són qualsevol compensacions, són compensacions amb bandes criminals organitzades”, ha manifestat. “No estic satisfet que hi hagi més de 14 casos tots al tomb d’una mateixa entitat.”

Martí ha recalcat com de complexa serà la instrucció judicial de tot plegat, centrant-se amb els suposats casos de blanqueig “que van molt més enllà dels que deia la nota del FinCEN”. El polític escaldenc ha explicat a RNA que “quan deixi de ser cap de Govern encara s’estarà en procés judicial”. I hi ha afegit: “Malauradament no estem parlant d’un procés judicial que s’acabarà a un any vista o dos. Durarà molts anys.” I per remarcar novament la diferenciació entre ‘cas BPA’ i ‘cas Pujol’ és quan ha deixat caure la possible dissolució de la cambra parlamentària. “Tinguem el cas que la pressió de l’oposició, dels mitjans de comunicació, d’alguns mitjans de comunicació, dels ciutadans que veiessin que aquest Govern no ha defensat la sobirania, que jo no hi estic pas d’acord, es convertís en insostenible i jo com a cap de Govern avancés les eleccions. ¿Pararia la Justícia que és independent aquests processos?” 

La resposta que ell mateix s’ha donat és un no. I que està públicament convençut Martí que no té res a veure una cosa amb l’altra i que la relació amb l’executiu espanyol, com amb la Generalitat, “és bona”. I que no es pot acusar el Govern d’Andorra d’haver fet actuacions que anessin més enllà de les bones pràctiques diplomàtiques o del règim que marca la cooperació internacional.

Converses, preguntes

El cap de Govern no ha volgut esplaiar-se massa en segons quines qüestions per no donar pistes de per on pot anar en la seva compareixença davant la comissió legislativa que treballa en el ‘cas BPA’ i, sobretot, per no airejar les respostes a les preguntes que formularà formalment el grup parlamentari laboral en la sessió de control al Govern del proper 4 d’octubre. Unes preguntes, per cert, que han molestat a Martí, que ha acusat els liberals de fer “soroll, soroll i soroll”. 

També ha assegurat que Jaume Bartumeu “no té massa ganes” d’acudir al Consell i que ell, el cap de l’executiu, voldria que hi acudís “i que digués el que se’m va dir” en relació a les explicacions que com a advocat dels accionistes majoritaris de BPA va oferir a Toni Martí. I ho deia perquè segons el cap de Govern, Bartumeu en cap moment va explicar-li que el conseller delegat del banc intervingut hauria revelat dades bancàries de la família Pujol.

Martí ha donat per bones les explicacions ofertes, en relació a les amenaces, pels ministres d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya; de Finances, Jordi Cinca; i especialment de Justícia i Interior, Xavier Espot. Explicacions, les d’aquest darrer, fetes “de forma clara i a les quals m’hi afegeixo”. El cap de Govern ha revelat que s’ha reunit, des de l’inici de la crisi, tres o quatre vegades amb Higini Cierco i han estat “converses cordials que no versaven sobre tot això”, en referències a les amenaces, encara que “s’anaven fent insinuacions”. 

Més encara: “Converses privades en què mai se’m va entregar cap classe de document. Converses en les quals no es parlava d’això (coaccions). Temps hi haurà de parlar de tot plegat”. En tot cas, Martí sí que ha donat la seva recepta de com s’hauria d’haver actuat. De com haurien d’haver actuat, vaja, i segons el seu parer, els dirigents de BPA quan suposadament van ser objecte de les amenaces. La recepte passaria, en primer lloc, per comunicar els fets a l’INAF per ser una entitat financera del país objecte d’unes coaccions. Després, fer sabedora del mateix la fiscalia. I “de cap de les maneres fer un delicte que era revelar que el senyor Pujol tenia comptes a l’entitat”.

En aquest extrem, però, Martí ha obviat o directament ha oblidat que va ser ell mateix qui poc després de l’admissió per part de Jordi Pujol Soley, el juliol del 2014, que tenia comptes al Principat, va convocar els principals dirigents dels bancs andorrans per demanar-los que volia saber exactament què tenia al president de la Generalitat al país per no trobar-se amb algun altre ensurt. Aquest extrem va ser publicat al seu dia per mitjans de comunicació del país abans que Martí acudís, en visita oficial, a reunir-se amb Mariano Rajoy a la Moncloa el 2 de setembre del 2014.

Martí també ha explicat que en una de les converses amb Higini Cierco, aquest li hauria dit, sempre segons la versió del cap de l’executiu, que “quan la nota del FinCEN, el Govern, més encara, les autoritats andorranes, no podien fer altra cosa que intervenir el banc”. I davant d’això, Martí hi ha posat el fet que ara els accionistes majoritaris de BPA hagin presentat “una demanda de 400 milions d’euros contra les institucions andorranes per la intervenció”. 

Fonts properes als accionistes majoritaris de BPA han indicat que si bé Cierco va dir al seu moment, pocs dies després de la intervenció del banc, que davant la nota del FinCEN una de les solucions idònies, “no la única”, era que el Govern intervingués i agafés les regnes del banc per gestionar la crisi, també s’hauria evidenciat que es tractava d’una intervenció puntual, momentània, temporal, “i mai encarada a destruir un banc que és el que s’ha acabat fent”. I d’aquí que, en certa manera, la família Cierco reclami els danys i perjudicis soferts.

Imatges: ATV

Escolteu aquí l'entrevista íntegra

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.