Les darreres dues setmanes, agents d’Interpol a Espanya van detenir la mà dreta de l’empresari veneçolà Diego Salazar i un antic dirigent de Petróleos de Venezuela. Tots dos els reclamaven les autoritats judicials veneçolanes en relació amb el suposat ball de xifres i diners que hi hauria hagut en aquella empresa estatal. Fons vinculats a l’operativa de la petroliera i les seves filials haurien passat per BPA.
Una vegada posats a disposició de les autoritats judicials espanyoles -en aquest cas és l’Audiència nacional l’encarregada de dirimir les peticions d’extradició-, els jutges corresponents van deixar en llibertat els dos veneçolans reclamats i van denegar la seva entrega a Veneçuela. Aquell país no ofereix les mínimes garanties democràtiques i de dret, segons els tribunals espanyols, i, per tant, no es van lliurar els reclamats. Sobre el fons de la qüestió, sobre l’acusació, ja ni tan sols hi van entrar. De fet, no correspon.
Espanya considera que el país centreamericà no garanteix en cap cas les garanties democràtiques mínimes que un Estat de dret requereix
Els darrers dies, els alts tribunals veneçolans han tornat a enviar peticions de detenció i extradició a Espanya. En aquest cas respecte de l’exministre d’Energia i expresident de PDVSA Rafael Ramírez, que les fonts jurídiques consultades han indicat que ni tan sols està clar que estigui vivint a Madrid. Caldrà veure què passa en aquest cas. Però és ben sabut que en ple esfondrament de les estructures d’Estat a Veneçuela, Nicolás Maduro i la seva gent s’aferren al que siguin. Entre d’altres, a un aparell judicial sobre el qual hi ha molts dubtes de la seva independència i imparcialitat.
Ramírez seria un ferm opositor de Maduro sorgit de les seves pròpies files. I d’aquí que en part es fomenti qualsevol causa que els permeti fer bola. El cas de PDVSA i Andorra en seria un exemple, segons les fonts jurídiques, que han contraposat l’actitud dels tribunals espanyols amb la de la Justícia andorrana, que no només sembla complaent amb Veneçuela si no que seria proactiva en esperonar-la. La darrera activació d’alertes vermelles relatives a ordres de cerca i captura internacionals respecte de clients veneçolans de BPA en seria un clar exponent, asseguren les fonts.
Les mateixes fonts han remarcat que la Justícia andorrana ni tan sols havien prestat atenció a aquests clients. I que en la majoria de casos hauria estat quan ells mateixos es van prestar per documentar les seves operatives i justificar l’origen lícit dels seus fons. És a dir, quan haurien fet el KYC a la BPA intervinguda davant dels auditors de PricewaterhouseCoopers (PwC) per mirar de desbloquejar els seus dipòsits, que no només no han aconseguit el descongelament si no que, en la majoria d’ocasions, la UIFAnd hauria promogut les declaracions de sospita de les quals derivaria el seguiment judicial.
I una última contradicció segons que assenyalen les fonts jurídiques internacionals consultades. Hi va haver un temps, no fa pas tant, que en una de les ‘gires’ protagonitzades pel fiscal general de l’Estat andorrà, Alfons Alberca, aquest s’hauria trobat amb l’exfiscal general de Veneçuela, Luisa Ortega. Aquesta hauria facilitat documentació i altres elements de profit per la investigació. Doncs resulta que com en el cas de Rafael Ramírez, les autoritats judicials veneçolanes també en reclamen l’extradició, la d’Ortega, per traïció i tota una filera de suposats delictes.
Comentaris