L’accident mortal d’un helicòpter al Juclar fa més de sis anys encara cueja als tribunals

L’accident mortal d’un helicòpter al Juclar fa més de sis anys encara cueja als tribunals
L’accident mortal d’un helicòpter al Juclar fa més de sis anys encara cueja als tribunals
  • El Tribunal Superior acaba de desestimar la demanda de les germanes del guarda del refugi, mort en el xoc juntament amb quatre persones més, que reclamaven gairebé 160.000 euros a la gerent de l’empresa que explotava l’equipament pels danys morals
  • Les dones mantenien que els empresaris han de vetllar per la integritat física dels seus treballadors i recordaven que havia estat l’empresària qui, a més a més, havia deslligat la càrrega de l’eslinga causant del sinistre poc abans que passés
  • La investigació penal es va arxivar el 2014 en considerar que la caiguda de l’aparell hauria estat producte de la imprudència de la tripulació i en haver mort, desapareixia la seva eventual culpa; ara la sala civil tampoc veu responsabilitat de la gerent del refugi
L’accident que un helicòpter de la companyia Heliand va patir fa sis anys i mig quan s’aproximava al refugi del Juclar, a Canillo, i que va costar la vida a cinc dels ocupants de l’aparell a banda de causar ferides gravíssimes a un sisè passatger, encara cueja als tribunals. La sala civil del Tribunal Superior acaba de donar per resolta, desestimant-la, la pretensió de les tres germanes del guarda de l’esmentat refugi, una de les víctimes mortals, de rebre una indemnització per part de l’adjudicatària de la concessió de l’equipament i, alhora, gerent de l’empresa que l’explotava. Les familiars de l’home entenien que la gerent del refugi va tenir responsabilitat en el sinistre, perquè va ser ella qui va deslligar la càrrega de l’eslinga que s’acabaria entortolligant amb un pi. Alhora, creien que en ser l’empresària havia de vetllar, com imposen les normes laborals, per la integritat física dels seus treballadors. El malaurat sinistre va succeir a primera hora del matí del 15 de juny del 2011 quan l’aparell amb sis persones i un gos en el seu interior es traslladaven des de la vall d’Incles fins al Juclà per diversos motius. Però, en essència, i com en el cas especialment del germà de les reclamants, anaven al refugi a posar-lo apunt per a la temporada d’estiu. Tot i l’expertesa del pilot i el mecànic que comandaven la nau, l’helicòpter es va alçar amb una eslinga penjant. Com que el vol era baix, el cable es va acabar embolicant amb un arbre i això va provocar l’impacte del vehicle en un planell rocós a pocs minuts de l’aterratge. El xoc, que a més a més va originar un incendi, va ser fatal per a tots els passatgers. Només un d’ells va salvar la vida tot i patir encara avui greus seqüeles. Gairebé tres anys després, les germanes d’un dels difunts, el guarda del refugi, van presentar una reclamació contra la patrona del seu germà exigint-li 159.638 euros en concepte de reparació dels danys morals soferts. Consideraven que la relació laboral entre assalariat i empresari feien que aquest hagués d’assumir responsabilitats per l’accident mortal patit pel treballador en hores de feina atès que l’empresari ha de vetllar per la integritat dels empleats. Alhora, recordaven que la dona, la gerent del refugi, va deslligar la càrrega que prèviament al viatge de persones havia transportat l’helicòpter i, per tant, hauria actuat imprudentment facilitant (“coadjuvant”, segons el terme exacte emprat) el sinistre posterior. La Batllia ja va desestimar les pretensions de les germanes del guarda el juny de l’any passat. I ara la sala civil del Tribunal Superior ha confirmat aquella sentència. Es recorda que el 19 de setembre del 2014 la Batllia va arxivar les diligències obertes arran de l’accident en concloure que la causa de l’accident calia imputar-lo a la imprudència, en tot cas, de dues de les víctimes mortals. Per tant, s’extingia la responsabilitat penal. No hi havia cas des d’aquest punt de vista. Però les germanes, s’ha dit, insistien que a banda de ser l’empresària també havia remenat l’eslinga origen del xoc. I els informes tècnics recullen el fet que la dona va desenganxar del cable la gàbia on poc abans hi havia hagut mercaderia. Però la dona mai no havia participat en deslligar o no l’eslinga de l’aparell, “operació que era de l’única responsabilitat i poder de la tripulació que havia de comprovar que la nou no portava l’eslinga connectada abans de realitzar un transport de persones. Es tracta d’una tasca pròpia dels professionals, que són el pilot i el mecànic”, manté la sentència ja ferma i definitiva, que recorda que el trasllat de personal el duia a terme l’aparell d’una empresa -Heliand- contractada pel comú de Canillo. Per tant, res a veure en aquest sentit amb la concessionària del refugi malgrat que, certament, el guia mort estava en patir l’accident en hores de feina. El tribunal admet que l’empresari ha de garantir la integritat física de l’assalariat. Però que l’ha de garantir sempre que sigui dins de les seves funcions i poder directe d’execució de la protecció escaient. En aquest cas, “les normes de circulació aèria no són responsabilitat seva -de l’empresària- i no formen part del seu poder d’organització”. Alhora, i com els mateixos pèrits internacionals experts en aviació civil van afirmar, “no es pot retreure a la dona aquesta probable manca de concentració de la tripulació” que va fer que no desconnectés l’eslinga.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.