La policia manté oberta una investigació pel suïcidi a la presó però el ministeri descarta per ara cap negligència

• Els fets van ocórrer a primera hora de la tarda del 7 de desembre i el reclús, acusat d’abusar d’un familiar menor de la seva parella, va usar una tovallola per llevar-se la vida
• El pres, malgrat les circumstàncies en què es trobava, havia tingut un comportament dins de la normalitat i el mateix dia va assistir sense alteracions a una formació educativa

La policia manté oberta la investigació per aclarir les circumstàncies que van envoltar el suïcidi, el 7 de desembre, d’un intern de la presó de la Comella mentre que el centre penitenciari, seguint els protocols establerts, també du a terme les seves indagacions. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha assegurat que els primers indicis no revelen que hi hagués cap negligència per part del personal del centre. La família del pres, però, manté una forta indignació malgrat que no ha transcendit si duran a terme alguna acció legal per reclamar responsabilitats. L’home, que estava empresonat des del mes d’octubre després de ser detingut a Soldeu acusat d’abusar d’un familiar menor de la seva parella, va usar una tovallola per llevar-se la vida. Quan va ser trobat, vers les 4 de la tarda d’aquell dijous, ja feia alguna estona que estava mort. Segons les fonts consultades, els serveis sanitaris mobilitzats no van poder fer absolutament res més que certificar la defunció del reclús, de 36 anys. El mateix dia dels fets, l’home havia mostrat un comportament totalment normal, havent acudit a una formació habitual i, fins i tot segons algunes fonts, havent estat visitat pel psicòleg del centre. De fet, la mort de l’home va sorprendre enormement. El reclús era una persona discreta, molt educada, amb una notable formació i que no havia evidenciat cap símptoma de res. El seu comportament, tot i les circumstàncies, era força normal. Això sí, les fonts consultades han assegurat que va deixar una carta on explicava les raons de la seva decisió. El difunt, que va ser incinerat dies després dels fets, feia una dotzena d’anys que vivia al Principat i treballava a Ensisa.