La 'llei BPA' podria acabar al Tribunal de Justícia de la UE

Comentaris

La \'llei BPA\' podria acabar al Tribunal de Justícia de la UE
La \'llei BPA\' podria acabar al Tribunal de Justícia de la UE
  • Els antics accionistes del banc ara en vies de resolució instaran dos requeriments en els propers dies per tal que es revisi si la transposició de la directiva europea a l'ordenament jurídic andorrà es va fe de manera deguda
  • Assessors legals especialistes en dret financer i internacional consideren que s'han vulnerat els drets dels socis d'entitats bancàries de forma deliberada en passar la norma europea al cos jurídic del Principat i això ha suposat pèrdues molt importants
  • La Comissió Europea i el Banc Central Europeu hauran d'analitzar si a l'aixopluc de l'acord monetari entre la UE i el Principat d'Andorra, l'Estat andorrà ha actuat adequadament; qualsevol decisió pot acabar davant del TJUE
Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització, la família Cierco, estan disposats a portar la denominada ‘llei BPA’ o ‘llei de l’AREB’ davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg. Els antics propietaris de l’entitat bancària consideren que la transposició de la directiva europea en què basa dita llei a l’ordenament jurídic andorrà no es va fer de manera adequada i, en qualsevol cas, va vulnerar  allò que disposa l’acord monetari entre el Principat d’Andorra i la UE en virtut del qual aquella directiva s’havia d’incorporar a la legislació del país. Després de mesos d’anàlisi per especialistes en una matèria complexa, finalment assessors legals de la família Cierco han conclòs "sense lloc a dubtes" que la transposició de la directiva europea que va donar lloc a la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries "va ometre alguns preceptes i mecanismes legals que Europa sí preveu i que la supressió dels mateixos en la llei nacional, que és l’eina legal en virtut de la qual s’està duent a terme el procés de resolució de BPA, comporta, entre altres, greus perjudicis a tots aquells que eren accionistes del banc", no sols als Cierco. El Consell General va aprovar aquesta llei per la via d'urgència, "a mida per al cas concret, i una vegada que ja havia intervingut Banca Privada d'Andorra, donant-li efectes retroactius respecte d'aquesta entitat, suspenent fins i tot el procediment concursal en què es trobava immersa, que va ser substituït pel sistema de resolució incorporat al dret andorrà en aquell moment". La "defectuosa transposició de la legislació europea, que va generar pèrdues multimilionàries per als accionistes", entre ells els Cierco, suposa "un incompliment de l’acord monetari i una vulneració del dret comunitari" que no ha estat degudament denunciat per les institucions que tenien l'obligació i la responsabilitat de fer-ho. L’acord monetari subscrit per la UE i el Principat d’Andorra exigeix que la representació d’Europa en el comitè mixt, presidit per la Comissió Europea, vigili el compliment estricte de les normes -i també de les seves transposicions- per part d’Andorra en aquest cas. I que sotmeti les possibles i eventuals vulneracions davant el TJUE. Aquesta circumstància no s’ha donat i, en canvi, "la família Cierco sí entén que hi ha hagut tals greuges". Per tant, i tal com la normativa europea possibilita, en els propers dies els antics propietaris de BPA presentaran sengles requeriments davant la Comissió Europea i el Banc Central Europea exigint-los que compleixin amb el seu deure de control i vigilància de l’acord monetari. Vista la deficient transposició de la Directiva 2014/59/UE "és fàcil entendre que la resolució i liquidació que s’està duent a terme de BPA és del tot irregular malgrat que es justifiqui a l’aixopluc de l’aplicació d’una llei nacional derivada d’una directiva europea". Però, com s’ha dit, la transposició d’aquella directiva "no es va fer de manera correcta ni ajustada a Dret". Els requeriments esmentats obren la via, directament o indirectament, a acudir davant el TJUE i promoure les reclamacions patrimonials escaients en virtut de l’aplicació d’un mecanisme de resolució bancària que no disposava de les garanties imposades per la normativa europea.

Comentaris

Trending