La Justícia frena el desnonament del Punt de Trobada fins que no s’aclareixi si els Mallol i Pyrénées van simular un contracte

La sala civil del TS atén la petició dels Cachafeiro de què s’aturés el procés fins que no s’acabi d’investigar quina mena de pacte van fer els propietaris del terreny i els pretendents de l’hiper

El Punt de Trobada o com s\'aproxima una \'dura\' batalla judicial
El Punt de Trobada o com s\'aproxima una \'dura\' batalla judicial
La sala civil del Tribunal Superior (TS) ha frenat el desnonament del Punt de Trobada fins que no s’aclareixi abans si els propietaris del terreny, la família Mallol, i els pretendents de l’establiment, Pyrénées, van simular un contracte pel qual una pretenia llogar l’espai i l’equipament bastit damunt seu i, els altres, volien explotar el centre comercial. O dit d’una altra manera: abans que es faci fora els Cachafeiro del conegut hipermercat proper a la frontera hispanoandorrana s’ha d’investigar i resoldre la querella que aquests van interposar per presumpta estafa processal.

El TS ha dictat recentment un aute pel qual estima una de les peticions formulades per les firmes  Execo i Cori, que són les dues societats lligades als Cachafeiro vinculades al Punt de Trobada, i resol suspendre el procediment civil -és a dir, la solució definitiva a la demanda de desnonament feta pels Mallol- fins que no es dicti la resolució corresponent en relació a la querella criminal. El 17 de setembre del 2015, Cosp -la societat dels Mallol- i Pyrénées van signar un contracte pel qual la segona havia de passar a ocupar les instal·lacions actualment conegudes com a Punt de Trobada sota tot un seguit de condicions que, almenys en part, els Cachafeiro consideren que no són reals. 

De fet, segons consta en diversos documents judicials, hi ha parts d’aquell pacte que no s’han complert mai (unes compensacions que els Mallol haurien d’estar abonant a Pyrénées pel fet que aquest encara no hagi pogut explotar el centre comercial, per exemple). I això porta els actuals rectors de l’hipermercat lauredià a pensar que tot plegat va ser una simulació d’un contracte draconià amb l’únic objectiu d’acabar-los fent fora ja que davant de qualsevol proposta de lloguer, els Cachafeiro tenien dret de preferència i, en conseqüència, si igualaven l’oferta, podien continuar com a arrendataris de l’establiment que van construir i finançar com a part del primer contracte establert el 1982 -modificat posteriorment- i que s’extingia el darrer dia del 2015.

Inicialment, la Batllia va donar la raó als amos del prat de la Borda del Cosp i va ‘expulsar’ els històrics explotadors de l’establiment alhora que els imposava pagar quantioses indemnitzacions

L’aute de la sala civil del Tribunal Superior en què accepta el que tècnicament es denomina com a prejudicialitat penal, és a dir, que dóna preferència a la resolució de la querella, manté que “el present procediment s’ha de suspendre fins que es resolgui el procediment penal, ja que si el contracte celebrat entre Cosp SA i Pyrénées SA era nul per simulació no procedia estimar la demanda formulada pel Cosp per tal que se la indemnitzés pel lucre cessat i el dany emergent, com fa la resolució d’instància”.

En efecte, la Batllia, el 9 de gener, en una sentència contra la qual Execo i Cori han recorregut al·legant, per exemple, que el procediment enjudiciador emprat no és l’adequat, donava com a extingit el contracte firmat feia més de tres dècades pels Mallol i els Cachafeiro i desnonava aquests darrers. I no només això, els imposava el pagament de tot un seguit de quantitats de diversos centenars de milers d’euros en virtut de pactes establerts en el contracte que els Cachafeiro consideren simulat. Una de les clàusules establertes era que si Pyrénées no podia entrar a explotar el local lauredià, els Mallol haurien d’abonar 100.000 euros per mes que no pogués ser degudament usat. 

Certament, Cosp i Pyrenées van pactar una clàusula per la qual Cosp, és a dir, els Mallol, haurien d'abonar 100.000 euros per mes d’impossible ocupació del local per part de l'històric grup amb seu central a l'avinguda Meritxell. Però la xifra es va reduir de seguida de 100.000 a 50.000 euros pel ‘bonrotllisme' que hi ha entre les dues societats. Però és que a hores d’ara, segons les fonts jurídiques consultades, no s’ha pagat ni un sol euro. La quantitat s’ha reduït, encara, a 25.000 euros i, després, s’ha condicionat al fet que els Cachafeiro siguin condemnats. És a dir, si els Cachafeiro haguessin de pagar als Mallol, el que aquests rebessin ho abonarien a Pyrénées per compensar aquest darrer grup.

Els encara avui gestors del centre comercial lauredià van presentar una querella contra els germans Mallol Sunyer i Patrick Pérez per una presumpta estafa a través d’un acord falsejat

Tot plegat, segons les fonts, no fa res més que abonar la tesi formulada per la defensa de les societats Execo i Cori quan van querellar-se contra els tres germans Mallol Sunyer i el president i apoderat de Pyrénées, Patrick Pérez, per un presumpte delicte major d’estafa, en grau de temptativa, en la seva vessant de frau processal. És a dir, s’hauria simulat un contracte (sempre presumptament) que dues de les parts personades en el plet haurien fet servir, i amb èxit fins ara, davant els tribunals. La querella va ser admesa el 22 de gener i està en instrucció.

Per això el TS vol primer que s’aclareixi què va passar amb aquell contracte. Perquè si aquell contracte fos nul, els Mallol no tindrien res a reclamar en quant a lucre cessant i dany emergent pel fet que els Cachafeiro “no haguessin retornat a la propietat l’immoble que tenien arrendat a la data de finalització del contracte, impedint d'aquest amanera a l’agent el cobrament de les rendes que el nou arrendatari els hi hagués proporcionat i havent de respondre de les indemnitzacions fixades en el contracte celebrat amb aquest si no els hi lliuraven el centre comercial en les dates pactades, sense perjudici de la possibilitat que es fixés una indemnització per ocupació indeguda”.

Els manifestants enfilant el carrer Doctor Vilanova, recta final de la marxa.

Relacionat

Unes 400 persones segueixen la marxa en què el Punt de Trobada exigeix el mateix tracte que reben altres empreses
Un cartell convocant a la marxa enganxant en un fanal de l\'avinguda Tarragona d\'Andorra la Vella.

Relacionat

La convocatòria de la ‘Marxa’ del Punt de Trobada s’estén per tot el Principat
Grup Cachafeiro inicia amb Heracles el camí per intentar resoldre els múltiples plets legals que té oberts

Relacionat

Grup Cachafeiro inicia amb Heracles el camí per intentar resoldre els múltiples plets legals que té oberts
El Punt de Trobada o com s\'aproxima una \'dura\' batalla judicial

Relacionat

El Punt de Trobada o com s'aproxima una 'dura' batalla judicial

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.