El Punt de Trobada o com s'aproxima una 'dura' batalla judicial

El Punt de Trobada o com s\'aproxima una \'dura\' batalla judicial
El Punt de Trobada o com s\'aproxima una \'dura\' batalla judicial

Punt de Trobada… judicial. L’arrendament del terreny (i l’ocupació de la nau) sobre el qual fa tres dècades que està bastit l’hipermercat que avui serveix productes de la cadena francesa E.Leclerc a Sant Julià amenaça de convertir-se en una pugna legal de llarga durada. En un serial de final imprevisible. La propietat del solar ja fa comunicar fa unes setmanes per escrit a la societat que gestiona el centre comercial, controlada per Antonio Cachafeiro, que ha d’abandonar el local i l’ha de deixar tal i com està perquè el termini del lloguer ha finalitzat i no hi ha hagut un acord de renovació. Al contrari, la propietat ha signat un nou contracte amb Casa Pérez, la societat que, entre altres negocis, gestiona Pyrenées. Cachafeiro hauria fet cas omís a l’advertència entenent que el contracte firmat ara fa trenta anys es pot interpretar de moltes maneres i que una cosa és el solar i l’altra la nau que hi va bastir al damunt. I el finançament de la qual ha amortitzat no fa pas gaire, segons algunes fonts coneixedores d’una negociació que si ja estava enverinada des de feia un temps, tot fa preveure que encara s’enverinarà més.

Interpretacions a banda, el darrer dia de l’any passat es complia el termini de trenta anys establert al seu dia pel lloguer del terreny de la família Mallol a, per fer-ho fàcil, Antonio Cachafeiro. El Punt de Trobada, avui associat a E.Leclerc, s’ha convertit en aquestes tres dècades en una referència comercial al país. I la seva situació estratègica, essent el darrer centre comercial en territori andorrà tot circulant en direcció sud, cap a Espanya, l’ha convertit en parada obligatòria per a molts dels milers de turistes que cada any visiten el Principat. Durant aquests trenta anys, segons les fonts, Cachafeiro hauria estat abonant uns 300.000 euros anuals de lloguer. El contracte establia que en cas de no continuïtat de la relació contractual d’arrendament, i com sol ser habitual en aquest tipus d’acords, l’edifici bastat sobre el sòl objecte del lloguer passava a ser titularitat dels propietaris de la terra.

Cachafeiro tenia un dret preferent sobre qualsevol altre possible interessat en voler arrendar el terreny. Qualsevol oferta que arribés a la família Mallol, si era igualada pels llogaters històrics automàticament eren aquests els qui continuaven ocupant degudament el terreny i explotant, en conseqüència, l’establiment comercial. Ja fa molt temps, anys, que Cachafeiro i Mallol, o els seus representants legals, van iniciar les converses tendents a acordar la pròrroga del contracte o un acord nou. La propietat del solar hauria reclamat un increment substancial de l’anualitat que percebia per l’arrendament. I aquí van començar a haver-hi les primeres diferències. Les fonts consultades no han pogut en cap cas concretar fins on volien anar els uns i fins on estaven disposats a arribar els altres.

En tot cas, i com a recanvi per si no hi havia una entesa, Cachafeiro va començar a posar fil a l’agulla a un nou projecte -que també s’entén que podria ser complementari de l’actual Punt de Trobada- just al davant del centre comercial. L’espai, durant molt temps, havia estat habilitat com a aparcament horitzontal i a l’aire lliure. Aquest terreny sí que és propietat de la societat explotadora de l’hipermercat. Ja fa temps que s’hi van iniciar les obres. Però hi ha hagut diverses dificultats -amb els directors d’obra, amb les constructores…- que n’han fet alentir l’execució. Algunes fonts han assegurat que es tractava també d’una mesura de pressió de Cachafeiro vers la família Mallol. Però amb el temps, la truita s’hauria girat.

Proposta no igualada

Fa uns mesos hauria entrat en joc un factor que ha acabat sent decisiu. Casa Pérez es va interessar per poder explotar el terreny i, és clar, les instal·lacions avui ocupades pel Punt de Trobada sabedora que l’immoble passava a mans de la propietat del solar si no hi havia una entesa per la renovació del lloguer. O si un nou ofertant posava sobre la taula una proposta a la qual no pogués arribar Cachafeiro. Segons fonts properes a les negociacions, Casa Pérez i la família Mallol van firmar un pre-contracte que, per via notarial, va ser enviat als explotadors d’E.Leclerc. Hi havia un termini perquè igualessin o superessin l’oferta.

Cachafeiro, formalment, hauria donat el silenci per resposta i, finalment, el precontracte entre Casa Pérez i Mallol s’hauria protocol·laritzat davant notari com a contracte definitiu. Segons algunes fonts, els propietaris de Pyrenées s’haurien compromès a abonar un arrendament de dos milions d’euros anuals més una mena de cànon en funció dels beneficis que obtingui la societat explotadora del centre comercial. Amb aquest acord signat i arribat el 31 de desembre, entenent la família Mallol que s’ha esgotat el contracte amb la família Cachafeiro, la primera ja hauria tramès la petició perquè es buidin les instal·lacions.

Cachafeiro, segons algunes fonts, no mourà fitxa. I hauran de ser els propietaris del terreny els qui instin el procés judicial corresponent per ocupació indeguda per aconseguir el desnonament dels titulars del Punt de Trobada. I si s’arriba a aquest punt, si es judicialitza la qüestió, el plet pot durar temps. Molt temps.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.