La resolució del ‘cas BPA’ és tot un embolic. Si no n’hi havia prou amb tot l’enrenou polític, mediàtic i de tota mena, aquest diumenge Banca Privada d’Andorra (BPA) ha emès un comunicat -el primer, o dels primers que fa per iniciativa pròpia des del 10 de març passat- en què genera més interrogants que no pas aclareix dubtes. S’assegura en la comunicació que l’operativa del banc es mantindrà com fins ara “les pròximes setmanes”. La comunicació pretendria aclarir dubtes als clients davant de les “nombroses” consultes que s’haurien rebut. L’aclariment, això sí, es fa en diumenge i a través d’un text enviat a alguns mitjans de comunicació. Diversos clients han mostrat a l’Altaveu el seu enuig pel fet que ni BPA ni l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) no posa mai per escrit cap dada que se sol·licita.
Sense anar més lluny, quan a un client se’l requereix al banc per tal que intenti tornar a justificar l’operativa duta a terme els darrers anys, en el moment que el dipositant demana que se li faciliti per escrit exactament què és el que es vol, aquesta petició ja no és mai més resposta. Les demandes sempre són genèriques i verbals. I encara hi ha molts clients que estan sent requerits a portar dades. Són els clients que els consultors de PricewaterhouseCoopers (PwC) han situat en la zona grisa i, per tant, ara per ara encara no són aptes per poder passar, quan escaigui, a Vall Banc, el banc pont la posada en marxa del qual no se sap pas quan podrà ser. I la comunicació de BPA d’aquest diumenge res no aclareix sobre aquest fet. Al contrari, sembla més aviat una informació per marejar més la perdiu. Per embolicar una mica més la troca. Per cert, tampoc els treballadors obtenen cap resposta per escrit quan fan alguna demanda o s’interessen per alguna qüestió tan banal com poder fer les vacances que els queden pendents de l’exercici passat. La política de la por i de l’opacitat s’imposa.
El comunicat d’aquest diumenge coincideix, justament, amb la que havia de ser, presumptament, una reunió de treball, programada per alguna estona d’aquest cap de setmana, entre els nous màxims responsables de BPA i els representants que l’AREB té assignats al banc intervingut. Segons diverses fonts, la trobada havia de servir per anar configurant la posada en funcionament (o no) de Vall Banc. Durant la setmana que ara acaba, des de la direcció del departament de serveis interns s’hauria anat informant que el 8 de febrer començaria sí o sí, estigués com estigués la plataforma tecnològica que s’ha creat per al nou banc, la migració de dades. El traspàs de dipòsits, d’actius, des de BPA cap al banc pont.
Diverses fonts han assegurat, però, que les proves que s’han fet des del punt de vista tècnic han evidenciat que encara hi ha moltes mancances. Però a més a més, hi ha encara el problema no resolt dels corresponsals. “Van per bon camí” els contactes. És la mateixa resposta que es dóna els darrers mesos. I el resultat sempre ha estat el mateix: no hi ha corresponsals. Sí que hi hauria una entesa amb Euroclear, l’empresa que ostenta un dels sistemes més grans de tot el món en matèria de compensació i liquidació de valors. Però fins i tot amb una entesa total amb aquesta firma, diferents experts asseguren que cal un corresponsal. El que sia. S’ha avaluat fins i tot que algun altre banc del país (Crèdit Andorrà, per exemple) pogués desenvolupar el paper de ‘fronting’. Però, per ara, ni així. No hi ha manera.
Com fins a la data
Davant de tot plegat, BPA emet un comunicat que assegura que el banc funcionarà tal i “com s’ha estat fent fins a la data” i que si hi ha algun canvi ja es comunicarà de manera oportuna. Mentrestant, es treballa en la implementació de les mesures “necessàries i oportunes” per tal que Vall Banc pugui iniciar la seva activitat bancària. De fet, la ‘llei BPA’ estableix la necessitat que el banc pont sigui operatiu encara que sols sigui un dia per poder-se vendre. La comunicació aprofita per afirmar que “des de BPA volem reiterar la nostra confiança en el procés que s’està portant a terme”. Una frase gairebé lapidària. I és que l’administrador de BPA, Fernando Vázquez de Lapuerta, és, per exemple, membre també del consell d’administració de l’AREB. O que l’encarregat de la resolució de BPA des del punt de vista dels recursos humans, Alberto Mallo, no només ha estat contractat per l’AREB. Ha estat també soci professional de l’home fort que lidera l’agència pública, César Goyache.
El banc agraeix també “la col·laboració i comprensió dels nostres clients a la vegada que els convidem a continuar participant en aquest procés per aportar la informació i documentació que els puguin sol·licitar els gestors de l’entitat”. Però el cert és que els dipositants s’enfilen per les parets i molts d’ells estan preparant diverses accions legals, querelles i demandes col·lectives, pels perjudicis que els ha suposat en molts casos la retenció dels diners, més enllà de la pèrdua que pugui suposar per la desvalorització que puguin patir els dipòsits. Els responsables de l’entitat bancària intervinguda també han mostrat la seva gratitud per “l’esforç” dels treballadors “per portar a bon terme aquest procés”. Paraules. Perquè els empleats que encara resten als seus llocs viuen atemorits. El clima laboral, per dir-ho d’alguna manera, ja no s’aguanta ni amb pinces. El comunicat no especifica res de res. Ni dates, ni concrecions (per molt que el cap de Govern, Toni Martí, assegurés divendres que té el pressentiment que hi haurà una solució abans del proper 10 de març), ni l’estat en què es troba l’anàlisi de comptes i clients de PwC.
L’informe de PwC
I aquesta és una altra cosa. L’informe de la consultora d’arrel americana, que fa setmanes que està en fase de tancament, és definitiu per poder establir quins actius acabaran passant a Vall Banc i quins no ho faran. Diverses fonts han assegurat que els professionals de PwC en cap cas no han volgut determinar ells qui ha d’anar a una banda i qui ha d’anar a l’altra. L’estira-i-arronsa entre els responsables de la consultora i diversos representants de l’administració andorrana, i especialment amb la directora de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), Maria Cosan, han estat molt reiterats i, en alguns moments, ha suposat enganxades importants. Ningú no pot oblidar que Cosan, abans d’aterrar a l’INAF, era la màxima responsable al Principat de l’auditora KPMG. I va ser aquesta firma qui durant diferents exercicis i sota l’aval de Cosan va auditar BPA i mai no hi va detectar cap problema. Cap anomalia. PwC hauria lliurat diversos esborranys d’informe que haurien estat retornats pel desacord del contractant. L’INAF, el Govern o qui es vulgui que sigui.
Aquesta setmana, i en una nova versió de la novel·la, el ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, va assegurar que la revisió de comptes i clients (no n’hi vol dir auditoria) feta per PwC no té com a objectiu trobar nous casos de blanqueig més enllà dels que ja va esmentar la nota del FinCEN o dels que estaven i estan sota control judicial. Va mantenir Cinca que l’anàlisi que està fent PwC és per garantir que els clients podran recuperar els seus diners. Però no hi ha cap mena de garantia que això sigui així, especialment amb les accions preferents del propi banc i, també, vista la destrucció de valor del banc que està suposant el pas del temps.
De professionals de PwC encara en queden, al Principat. Però el gros (hi va haver dies, setmanes, amb més de 150 consultors al país) ja n’ha marxat. N’hi ha una dotzena, que ara ja només treballen entre setmana. Durant molt temps, un nombre important de treballadors de PwC, i també de BPA, van acudir a les instal·lacions del banc intervingut dissabtes i diumenges. Ara ja no sol ser el cas. També és cert, segons que han assegurat algunes fonts, que alguns dels treballadors de PwC que encara resten al país han estat aquestes primeres setmanes d’any treballant sense la deguda regularització legal, vist que les autoritzacions de treball se’ls havien caducat el darrer dia de l’any passat. En efecte, tot plegat un batibull. I embolica que fa fort.
Comentaris