La fiscalia promou canvis legals per poder ‘saltar-se’ sentències del Constitucional

Govern, grups parlamentaris o la junta del Col·legi d’Advocats haurien analitzat les modificacions al Codi de procediment penal que molt possiblement es faran via esmena en una llei sobre blanqueig

El fiscal general, Alfons Alberca, durant la jornada de represa del judici del 'cas BPA'.
El fiscal general, Alfons Alberca, durant la jornada de represa del judici del 'cas BPA'.
La fiscalia promou decididament un canvi en el Codi de procediment penal que, entre altres coses, permetria deixar sense efecte una sentència del Tribunal Constitucional que està causant jurídicament molts problemes als tribunals i també al ministeri públic alhora de mantenir certes acusacions especialment en el marc del ‘cas BPA’. Amb la modificació que pretén la fiscalia, que suposaria incloure un apartat més en un article i elaborar un article nou, acabaria sent possible incorporar en causes andorranes escoltes telefòniques i altres elements que afectin la intimitat i que s’hagin obtingut en casos en altres països i també es facilitaria allò que en la jurisdicció espanyola, per exemple, es coneix com el judici de conformitat.

El Govern, els grups parlamentaris que li donen suport o fins i tot la junta directiva del Col·legi d’Advocats, segons fonts d’aquest darrer col·lectiu, estarien al corrent de la voluntat del ministeri públic i, de fet, ja haurien analitzat la conveniència o no de la mateixa. De fet, la voluntat de modificació del Codi de procediment penal es podria acabar visualitzant avui mateix. Aquest dijous finalitza el termini prorrogat d’esmenes al projecte de llei de modificació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Una de les possibilitats estudiades pels grups i el Govern, segons fonts del col·lectiu d’advocats, seria introduir els canvis promoguts per la fiscalia a través d’una esmena a l’esmentada llei.

És a dir, com en altres ocasions, s’aprofita una llei per incloure-hi, via esmena, una disposició final que possibilita canviar una segona llei que no és la que inicialment està prevista modificar. Ja en el cas de la llei antiblanqueig els canvis en la qual s’estan tramitant s’incloïa una disposició per modificar el Codi de procediment penal en relació, per exemple, al secret del sumari. Aquesta via serà, segurament, l’escollida, segons les fonts consultades. No obstant això, les fonts consultades han explicat que també s’havia valorat l’opció que amb l’acord que els grups parlamentaris que donen suport a l’executiu, el Govern podia haver presentat de manera directa un projecte de llei de modificació del Codi de procediment penal.

En qualsevol cas, l’interès de la fiscalia seria incorporar dos preceptes més al procediment penal. Un sembla clarament dirigit a intentar fer el salt a la denominada ‘sentència Campos’ del Tribunal Constitucional. Aquest alt organisme va resoldre fa uns mesos que no s’esqueia passar d’una causa a una altra escoltes telefòniques i elements que afecten la intimitat. El text proposat per la fiscalia vindria a dir que “les intervencions de les comunicacions practicades en el marc d’un procediment, seguit per davant d’una jurisdicció nacional o estrangera, així com qualsevol altra prova que pugui afectar a la integritat o la intimitat, podent ésser incorporades a altres procediments mitjançant aute motivat, respectant les garanties establertes en els apartats precedents d’aquest article quan siguin aplicables, amb independència de la condició processal a la causa en què s’incorporen del subjecte passiu afectat per la mesura d’investigació”.

Aquesta modificació pretesa pel ministeri públic suposadament seria el causant de l’alentiment del ‘cas BPA’ en l’actualitat, i de la petició per part del fiscal general d'ajornament acceptat de la vista

Si s’incorpora aquest article al Codi de procediment penal, seria possible incorporar en qualsevol moment i procedent de qualsevol causa, també estrangera, escoltes telefòniques, fins i tot en el cas que la causa origen d’aquelles escoltes hagi estat jutjada i el subjecte que va ser escoltat hagi estat absolt. Aquesta modificació pretesa per la fiscalia suposadament seria el causant de l’alentiment del ‘cas BPA’ en l’actualitat. El fiscal general de l’Estat va demanar la suspensió de la vista oral i tampoc no s’estan tramitant altres peticions realitzades pels processats. Tot plegat seria, suposadament, una maniobra per guanyar temps esperant la modificació de la llei i, així, poder disposar d’unes proves en el marc del ‘cas BPA’ que ara per ara han decaigut per la sentència del Constitucional.

L’altre article que via modificació el ministeri públic voldria incloure al Codi de procediment penal com a article 166 bis, concretament, seria el que establiria que “en el cas de causes seguides per delictes majors quina pena màxima prevista sigui superior a quatre anys i igual o inferior a vuit anys de presó, el procediment d’ordenança penal únicament es podrà iniciar per escrit conjunt d’Acord del ministeri fiscal, l’interessat i el seu lletrat i, si escau, la representació lletrada de l’acusació particular i l’actor civil en relació als fets, la qualificació jurídica, les circumstàncies modificatives en cas de concórrer, la pena o penes a imposar amb els límits establerts a l’article 163, el comís, les conseqüències accessòries i, si escau, la responsabilitat civil”. La proposta d’article acaba deixant clar que “aquest acord serà homologat pel batlle en forma d’ordenança penal, previ control de legalitat, sense més tràmits que la celebració en un termini màxim de 30 dies d’audiència de ratificació dels signataris de l’acord a tal efecte”.

Seria, per tant i tal i com s’ha dit, introduir la fórmula del judici de conformitat a través de la figura de l’ordenança penal que forma part ja del sistema judicial andorrà, una ordenança que no deixa de ser l’equivalent al judici ràpid que es dóna en altres jurisdiccions. El condemnat via aquesta nova tipologia d’ordenança penal que promou la fiscalia acabaria convertint-se, molt probablement, en testimoni de càrrec per al propi ministeri públic sempre i quan l’acusació pública ho necessiti. 

Comentaris (10)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.