El ministeri fiscal ha començat a mostrar la seva estratègia processal a l’hora d’enjudiciar els gestors bancaris encausats en el denominat ‘cas BPA’. Davant la poca solidesa de les acusacions i la manca de proves del blanqueig sistemàtic, la fiscalia hauria proposat a alguns dels processats millors condicions -rebaixa de pena- en cas de col·laborar amb l’acusació pública i, a d’altres implicats, els hauria ofert estalviar-los el pas per la banqueta dels acusats en un judici ordinari si reconeixen els fets com a delictius en el marc d’una ordenança penal.
Segons les diferents fonts consultades, un dels objectius que tindria la fiscalia és aconseguir que un grup important de gestors s’avingui a admetre que feia intercanvis o compensacions -això ho han reconegut pràcticament la majoria dels processats en menor o major número- i que reconeguin que aquesta pràctica era delictiva i contribuïa de manera decisiva a blanquejar capitals. Si el fiscal obté un reconeixement en aquest sentit, automàticament ‘prefabrica’ una prova. Es converteix en un element provat que es feia una pràctica delictiva que justifica el rentat del diner perquè els suposats participants ho haurien reconegut com a tal. I els gestors s’evitarien un judici ordinari, mai no haurien d’entrar eventualment a la presó i en poc temps tancarien el tema i podrien quedar desvinculats de la causa.
Però aquestes pràctiques compensatòries o operacions de caixa, en els temps que s’estan analitzant i estudiant en el marc del sumari del ‘cas BPA’, no havien estat mai prohibides ni per l’INAF ni per la UIFAND. Però el gros de l’acusació formulada contra l’exconseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, i contra els gestors en relació amb el fet que l’entitat intervinguda era una màquina de rentar diners se centren en aquesta activitat. I d’aquí la necessitat, segons les fonts, de poder justificar jurídicament les acusacions i aconseguir els reconeixements.
El mecanisme que empraria la fiscalia està plenament cobert legalment i és usat en multitud de casos. Per reforçar l’acusació, el ministeri públic busca acords que li permeten, via reconeixement d’acusats menors, obtenir més elements per anar contra implicats més principals. Per exemple, i salvant les distàncies, en els casos de tràfic de drogues, es busca amb l’admissió de fets per part d’alguns consumidors que aquests, d’una manera o altra, incriminin els presumptes traficants.
En l’afer de Banca Privada d’Andorra (BPA), les diferents fonts consultades han assegurat que les acusacions relatives al suposat blanqueig de capitals a l’engròs i de forma generalitzada dins el banc s’estarien diluint. D’aquí que es busqui el reforç indiciari i probatori via reconeixement explícit dels gestors i que cada cop es doni més transcendència a investigacions paral·leles que res tenen a veure amb el rentat de capitals -origen de la nota del FinCEN i, en conseqüència, de la intervenció de l’entitat- com la defraudació a la CASS i una presumpta administració deslleial de l’empresa.
Comentaris