Fins ara a Andorra només s’han estat fent, i de forma limitada, les denominades PCR, que són les proves de detecció de la malaltia que han de passar per un laboratori. Malgrat que hi ha la maquinària que permetria fer aquestes proves al país, no es tenen els reactius necessaris per poder positivar les proves, en conseqüència, des que es va iniciar la crisi s’ha hagut de dependre sempre de laboratoris externs. L’institut Carlos III, a Madrid, o la Vall d’Hebron, a Barcelona, més un laboratori francès són les que aporten els resultats. A mida que la crisi sanitària ha anat a més, cada cop han fet falta més hores perquè arribin els resultats de les proves que es fan al Principat. De 24 hores s’ha passat a 48 o 72, en funció del dia i dels casos. Com a màxim, aproximadament, es poden fer unes cent proves al dia.
Per ara, no hi ha hagut manera d’aconseguir tests ràpids per saber qui pateix la malaltia o no la pateix; i si s’obtinguessin, Salut no preveu fer la prova a tota la població
Al Principat es fan també uns testos de ‘despistatge’, unes proves ràpides que serveixen per donar més elements que els símptomes sobre la possibilitat que s’hagi contret la malaltia. Però no són les proves d’antigen que realment permeten saber si es té o no la malaltia. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha reconegut avui mateix que ha sigut del tot impossible, almenys per ara, adquirir aquests testos ràpids per saber si es té la malaltia o no. En 15 minuts es pot saber. Són del tot fiables. I es poden realitzar en dispositius mòbils. Martínez Benazet manté que “des de l’inici hem intentat comprar-ne i sempre ens ha fallat! És molt difícil moure’s en el mercat internacional, et jugues a que et venguin una falsificació o bé a que t’aixequin l’encàrrec”.
De fet, el titular de Salut, que sense admetre-ho obertament dóna a entendre que tot i tractar-se de salvar vides el negoci és el negoci i hi ha qui ho fa valdre, sí que ha reconegut públicament en la compareixença d’aquest dilluns que van poder recuperar els diners després que fallés una de les partides que ja tenien emparaulades i mig pagades, sinó pagades del tot. Per tant, encara que es continuarà intentant trobar testos d’antigen, ni que es trobessin, no es preveu fer aquesta prova a tota la població, més aviat prevista “per a una fase inicial” de la crisi.
De Corea del Sud i ben controlats
El que sí que garanteix Martínez Benazet és que es faran els testos d’immunització, els que permetran saber qui ha passat la malaltia i qui no. “Els tests d’anticossos els tenim ben controlats tant de qualitat com d’aprovisionament”, explica el responsable de Salut, que ha afegit aquest dilluns públicament que les proves es podrien iniciar en un parell de setmanes. Els tests s’han adquirit a una empresa de Corea del Sud i se n’han comprat 150.000 amb la intenció de fer dues proves a cada ciutadà. Una en un parell de setmanes o tres i, l’altra, al cap d’unes setmanes més. Ara el Govern dissenya com dur a terme aquestes proves.
Les proves d’immunització s’estan acabant de dissenyar; es faran, en principi, en quatre punts: espais habilitats on s’hi podrà anar amb cotxe; a centres de treball; a hospitals i residències; i en domicilis particulars
Martínez Benazet ha traçat quatre punts possibles. D’entrada, una dispositius mòbils que permetran a les persones acostar-s’hi amb el vehicle, sotmetre’s a la prova i, amb posterioritat, ja se li comunicarà els resultats. Quelcom similar al centre intermedi actualment situat en les immediacions de l’antic tanatori, a tocar l’hospital. Aquests ‘McAuto’ que li diu el ministre estaran distribuïts per diversos punts del Principat. El test també es farà a les empreses per aquells treballadors que estiguin ja treballant o que la seva activitat econòmica s’obri abans de dur a terme les proves. I encara hi ha dos escenaris més per als tests: els centres hospitalaris i sociosanitaris per a aquells que hi estiguin ingressats o hi resideixin i els domicilis particulars per aquella petita part de la població que quedi fora dels tres primers indrets de prova.
Amb tot, saber quines persones han passat la malaltia pot servir de molt en el tractament de dades epidemiològiques. També, és clar, per la presa d’altres decisions. Fins i tot, per l’actuació mèdica. El que és clar, és que una persona que ha generat anticossos estarà protegida durant un temps. Quan? No és clar. La immunització en altres coronavirus dura a l’entorn de dotze mesos. En principi, un malalt ja curat tampoc no pot tornar a infectar. Però això no és clar del tot. Depèn d’altres factors. Per això seria molt interessant i potser definitiu poder fer una PCR a tots els ciutadans. Si la prova d’anticossos et diu que has passat la malaltia, tu mateix estàs protegit. I si la PCR és negativa vol dir que el virus no està actiu i, per tant, de ben segur no pots anar repartint el virus.
Comentaris (7)