Les conductes de risc disparen el nombre d’infants i adolescents que ha d’atendre Afers Socials

El servei especialitzat en menors del departament va obrir l’any passat 68 nous expedients alhora que tractava 239 famílies i 339 nois i noies, un 29% més que el 2020, i va haver de dictar 49 mesures de protecció

Laura Mas (dreta) i Trini Marín durant la compareixença.
Laura Mas (dreta) i Trini Marín durant la compareixença. Toni Solanelles

Les conductes de risc que protagonitzen els infants o que viuen en el seu entorn van ‘in crescendo’ els darrers temps i això fa que hagin augmentat de forma molt notable el nombre de nois i noies menors que el Servei especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència (Seaia) atén. El 2023 els infants i adolescents atesos era un 10% superior a l’any anterior. I un 29% més que el 2020, l’any de la pandèmia. L’etapa més complexa és la que va dels 11 als 15 anys, edat en la qual es trobaven el 40% dels infants atesos pel departament d’Afers Socials durant l’any passat.

El Seaia va obrir 68 nous expedients durant el 2023 i va atenia 239 famílies i, sobretot, 339 infants i adolescents. D’aquests, 134 tenien entre 11 i 15 anys, una etapa complicada de la criança tal i com han admès tant la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, com la directora del departament d’Infància, Adolescència i Joves, Laura Mas. Si el 2023 eren 339 els joves menors atesos, el 2022 havien estat 306, el 2021 se situaven en 293 i el 2020 tot just eren 263. L’increment és més que notable. I tot i que que Marín ho ha atribuït inicialment a l’augment demogràfic, després ha reconegut que arran de la Covid “s’han obert diferents àrees” i s’han posat en marxa nous mecanismes de seguiment des de l’administració que “ens han ajudat a localitzar” nous casos.

De la Covid ençà “s’han obert diferents àrees” i s’han posat en marxa nous mecanismes de seguiment des de l’administració que “ens han ajudat a localitzar” nous casos

Malgrat que la negligència dels progenitors o dels adults que tenen cura dels menors continua sent el principal motiu pel qual Afers Socials atén a infants i adolescents (el 31% dels casos és per aquest motiu), l’alça de les conductes de risc, que Mas ha admès que tenen a veure en no pocs casos amb escenaris d’addiccions, sigui a substàncies tòxiques o a tecnologia, ha estat decisiva per a l’augment de casos. La directora ha explicat que a partir dels 11 anys els infants “ja tenen un edat que potser els permet verbalitzar la situació que es troben a casa” i d’aquí, també, que aquesta sigui la franja de més atencions.

La titular ministerial ha remarcat també la “feina transversal” que es fa entre ministeris i, per tant, fet que també ha posat en relleu Mas, hi ha casos en què Afers Socials intervé per derivació d’altres departaments de l’administració. En tot cas, i més enllà de la negligència que puguin protagonitzar els adults o les conductes de risc dels menors, el 17% dels casos atesos el 2023 es van deure a conflictes greus entre els progenitors i el 9% de les atencions van ser degudes a violència física soferta pels menors.

Laura Mas ha exposat també que un altre dels serveis que té sota la seva adscripció, el de psicologia forense, va tractar l’any passat catorze expedients: vuit per presumptes abusos sexuals i sis més per suposats episodis de maltractament físic agut. Per un tema de sensibilitat i protecció de dades s’ha obviat explicar quants d’aquests afers es van confirmar i es van portar a la via penal. Marín, Mas i la secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Cervós, han fet una llarga compareixença per fer balanç del 2023 en relació amb el departament d’Infància i Adolescència.

LA GAVERNERA

Entre les moltes dades que han posat sobre la taula, les compareixents han anunciat que durant l’any passat es va finalitzar la intervenció prop de 70 nuclis familiars i que es van dictar 49 mesures de protecció. És a dir, set de cada cent infants o adolescents tractats el 2023 van ser retirats del seu nucli de convivència habitual, encara que no vol dir que sempre se’ls retirés la custòdia als dos progenitors. Potser en algunes ocasions només se’ls aparta d’un sol d’aquest progenitors. 

En tot cas, en setze dels 49 casos citats, el menor va acabar ingressant al centre residencial d’acció educativa (CRAE), el popularment conegut com la Gavernera. Va ser el recurs més usat com a mesura de protecció. Durant l’any passat, en aquest centre hi van passar 40 menors dels quals 19, alguns més que els anys precedents, hi van quedar ingressats. Per cert, que la Gavernera continua sense cap d’àrea malgrat que la ministra d’Afers Socials ha assegurat que aviat es donarà resposta a aquesta necessitat atès que hi ha un procés de selecció en marxa per poder cobrir la vacant. 

Entre les altres mesures de protecció dictades l’any passat també hi ha derivacions a centres terapèutics (11 casos), acolliment per part d’una família extensa (6), derivació cap al CREI (6), habitatges tutelats (4) o acolliment en família aliena. Per cert, que el servei especialitzat d’acolliment familiar ha atès 44 infants i adolescents i 37 famílies. El 41% dels infants que estan en règim d’acolliment fa més de quatre anys que es troben en aquesta situació.

SERVEIS DIVERSOS

La directora de l’àrea s’ha referit també al Servei de Trobada Familiar (STF), un servei especialitzat destinat a atendre i prevenir la conflictivitat que sorgeix en les relacions familiars i, especialment, en el compliment del règim de visites dels infants i adolescents i els seus progenitors. Així doncs, s’ofereix un espai segur per a les visites, que poden ser tutelades, supervisades o intercanvis dels infants amb els seus progenitors. 

Durant el 2023 es van atendre 73 infants i adolescents, dels quals 30 van ser nous i la resta venien en seguiment d’anys anteriors. D’altra banda, la directora s’ha referit a l’àrea de Serveis i Programes per a la Infància, l’Adolescència i la Joventut, que presta un suport continuat als joves d’entre 12 i 25 anys que estan o han estat sota la tutela del Govern, o que estan en una situació de risc d’exclusió social o de vulnerabilitat.

L’àrea de Serveis i Programes per a la Infància, l’Adolescència i la Joventut, que presta un suport continuat als joves d’entre 12 i 25 anys que estan o han estat sota la tutela del Govern, o que estan en una situació de risc d’exclusió social o de vulnerabilitat

Dins d’aquesta àrea es troba el Servei d’Acompanyament Socioeducatiu per Adolescents i Joves, un servei especialitzat en l’atenció de joves d’edats compreses entre els 16 i els 25 anys que estan o han estat sota la tutela de Govern. Es treballa els seus recursos econòmics, familiars, personals, emocionals i socials per a assolir una emancipació plena i efectiva. Durant l’any 2023, aquest espai va atendre 10 casos entre els diferents programes que ofereix.

En aquesta àrea també es troba el Servei Socioeducatiu d’Adolescents en la Comunitat, que al llarg de l’any passat va atendre 39 adolescents. Es tracta d’un recurs socioeducatiu per a adolescents en risc, d’entre 12 i 18 anys, que es divideix en dos programes: el preventiu per afavorir la socialització i integració, i el dimensional que busca potenciar la capacitat d’autocontrol i eines per afavorir el benestar emocional.

La directora del departament ha explicat que, en el marc de l’àrea de Serveis i Programes, el Servei Especialitzat de Prevenció i Atenció als Joves (SEPAJ) va atendre 66 joves el 2023. Es tracta d’un servei especialitzat en joves d’entre 18 i 25 anys en situació vulnerable que ofereix un acompanyament individualitzat i específic en qüestions bàsiques de la vida adulta com ara capacitació laboral, habitatge o gestió domèstica.

El Servei d’Acompanyament Familiar també s’inclou dins de l’àrea com a programa educatiu d’abast nacional per treballar les competències parentals d’aquelles famílies en seguiment per Afers Socials i que presenten dificultats per gestionar la criança dels seus fills. És a dir, es donen estratègies i pautes socioeducatives per prevenir i reconduir situacions de risc. El 2023 s’hi van atendre 52 famílies.

Comentaris (4)

Trending