La despesa sanitària continua disparant-se. Així ho demostren les dades de les prestacions de reemborsament abonades per la CASS durant els primers tres trimestres del 2019. En comparació amb el mateix període del 2018, es va pagar un 4,4%, amb especial incidència de les hospitalitzacions, l’ortopèdia i l’odontologia. Aquesta evolució a l’alça explica bona part de l’increment del dèficit de la branca general, uns números vermells que superaven els 20 milions d’euros.
Així es desprèn de les dades recollides a l’execució pressupostària a 30 de setembre de la parapública. Pel que va a la branca general, al llarg dels primers nou mesos del 2019 es van recaptar 101,48 milions, principalment gràcies a les cotitzacions dels assalariats i de les persones adscrites a altres règims. Això representa una evolució positiva en comparació a l’exercici anterior del 3,4% (98,14 milions el 2018).
La part negativa de l’anàlisi es troba en les despeses, que van créixer encara més. Els 121,5 milions d’euros pagats en els tres primers trimestres suposen un 7,4% més que l’any anterior, quan van fregar els 114. L’augment ve tant pel que fa a les prestacions de reemborsament ( 5,8%) com les econòmiques –per exemple, les baixes per malaltia o accident laboral- ( 10%).
Així, el dèficit de la branca queda en 20,8 milions, quatre més que els 16,7 del mateix període del 2018. Això obliga, també, a incrementar la transferència que aporta Govern per cobrir els números vermells. Fins a 30 de setembre, ja s’havien hagut d’aportar 30 milions, 5,5 més que els 24,6 de l’exercici anterior.
Els ingressos per cotitzacions van crèixer, però encara ho va fer les despeses per prestacions, ja sigui per actes o per pagament de baixes
I bona part de l’increment de despesa ve del que es paga per reemborsaments. Entre gener i setembre, la CASS va abonar als seus usuaris fins a 72,89 milions d’euros per actes sanitaris. És a dir, es frega els 73 milions. La dada suposa una pujada del 4,4% en comparació a la del 2018 (69,8), però encara creix més si es miren exercicis anteriors, com el 2017 (67,45) o el 2016 (65). És a dir, es manté la tendència a l’alça dels darrers anys.
D’aquesta despesa total, gairebé una tercera part (23 milions) prové de les hospitalitzacions. Aquest àmbit, de fet, és un dels que més pateixen la pujada de despesa, fins a un 7,4% -21,5 milions el 2018-. També es disparen les prestacions pagades per consultes d’atenció primària: de 5,2 milions a 5,6 ( 7,7%). També creix de forma important el que s’ha pagat per actes d’ortopèdia ( 17,3%), proves de diagnòstic (5,4%), atenció ambulatòria a l’hospital ( 5,6%) o proves d’anàlisi ( 4,5%).
De totes les categories, només tres experimenten una reducció del total de diners abonats en concepte de prestacions: cirurgia (-11,7%), centres especialitzats i de llarga estada (-14,8%) i majoracions (-9,8%), aquest darrer amb una incidència gairebé insignificant sobre el total.
Una altra dada interessant que es troba en el document és la que fa referència al nombre d’actes de consulta generalista. Han passat de 108.000 durant els nou primers mesos del 2018 a prop de 120.000, en una evolució que evidencia de forma clara l’entrada en vigor de la figura del metge referent.
Comentaris (3)