La crisi del coronavirus força el Govern a incomplir la regla d’or

La davallada d’ingressos i l’augment de costos provocada per l’emergència sanitària farà que se superi el límit d’endeutament i el de despesa màxima, així com el rati màxim previst d’imposició directa

-
-

La crisi del coronavirus obligarà a incomplir diferents paràmetres de la regla d’or. Així queda reflectit en la documentació complementària que des de l’executiu es va enviar al Consell General juntament amb la Llei òmnibus amb mesures per fer front a l’impacte econòmic de la pandèmia, aprovada el passat dilluns. En concret, se superarà el límit d’endeutament, el de despesa màxima permesa, el de despesa de funcionament i el del pes de la imposició directa sobre el total de la tributació.

Aquestes desviacions previstes s’expliquen en el ‘Pla d’equilibri financer del pressupost extraordinari destinat al finançament de les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada pel nou coronavirus SARS-CoV-2’, document al qual ha tingut accés Altaveu i que suposa la primera estimació del cop que pot suposar la crisi de la Covid-19 a les finances públiques andorranes. Cal recordar que a conseqüència de la situació, s’espera una disminució dels ingressos, principalment per la caiguda de la recaptació tributària d’uns 45 milions d’euros entre 2020 i 2021, al mateix temps que tocarà incrementar la despesa, especialment pel que fa a transferències a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS).

Per intentar contrarestar-ho, s’ha optat per disminuir en 17 milions la inversió prevista. I, tot i aquests ajustos, el document deixa clar que hi haurà un risc d’incompliment de la llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, la coneguda com a regla d’or. El motiu principal és el fet que molts d’aquests paràmetres es calculen segons la previsió del Producte Interior Brut (PIB) i que, justament, el pla entén que, a conseqüència de la crisi sanitària, l’estimat tant pel 2020 com pel 2021 quedarà molt lluny del que acabarà sent. De fet, la teoria apuntada, per ara, es pot dir fins i tot que és optimista, ja que estableix que es mantindrà el del 2019. És a dir, un creixement zero.

Un primer punt afectat és l’objectiu del límit d’endeutament. Com que el total de diners que deu el Govern ja no serà 984,48 milions com s’establia en el marc pressupostari original sinó que, pel 2020, passarà a ser de 1.163,6 milions, això suposaria un 41,1% del PIB, quan el màxim establert per la llei és del 40%. La previsió també es modifica per l’any vinent, on es tornaria a superar el límit, ja que el rati endeutament (1.183 milions previstos) / PIB (previsió d’increment del 3,4%) queda en un 40,4%. No és fins a l’exercici 2022 que es podrà corregir la situació, assolint gràcies a una reducció del deute i una nova pujada del PIB, el 38,8%.

Pel 2020, a més, també es trencarà el límit de despesa màxima permesa. Per una banda, perquè es gastarà més i s’ingressarà menys del que es preveia per fer front als efectes de la crisi sanitària -fet que farà créixer el dèficit previst de 24 milions a 73,1-. Per l’altra, perquè, com s’ha indicat abans, el PIB no creixerà i, en comptes de ser de 2.923 milions serà només de 2.829. Per tant, el límit de despesa permesa baixa: de 475,8 a 432,37. Per tant, la que s’acabarà executant, que serà superior a la prevista inicialment, també puja, fins a 477,7 milions. En aquest cas, la previsió del Govern és corregir la situació ja el 2021.

Situació similar es produeix amb la despesa de funcionament. També se superarà el límit previst perquè, per una banda, la modificació del PIB el fa més curt i, en canvi, es gastarà més del que s’havia estipulat al pressupost. Com amb l’apartat anterior, es confia a poder rectificar ja l’any vinent.

Un darrer punt que s’incomplirà fa referència al rati entre la recaptació per impostos directes en comparació a la total de l’Estat per vies tributàries. Aquest està fixat en un màxim del 40% i la davallada prevista d’ingressos provinents de l’IGI i dels impostos especials, el farà créixer fins a un 42,3%. Des del Govern es preveu que el problema es podrà solucionar el 2021.

Comentaris (2)

Trending