La celeritat de la Justícia al Principat d'Andorra: “anem per feina”

per Joan A. DÉU

La instrucció de l’anomenat ‘cas BPA’ arriba a la recta final. Tot es va iniciar amb la nota del FinCEN del març del 2015, on a més d’explicar-nos tot allò que a Andorra ja estava judicialitzat, l’organisme nord-americà denunciava que diferents empleats i directius de BPA havien rebut diners per blanquejar diners d’origen criminal. I aquest fet va ser el motiu per reiniciar una investigació que ja estava en curs, però aquesta vegada, amb un altre objectiu totalment legítim i necessari per tota la societat andorrana, verificar el presumpte lucre il·lícit d’empleats i directius del banc.

Cal recordar dues qüestions bàsiques per entendre les dificultats de la instrucció de la batlle Mingorance. Primer: avui al Principat no és delicte que els seus residents no paguin impostos al “Tio Sam” o la “Padrina”. I segon: que el sistema financer andorrà ha acollit sota el paraigües del seu secret bancari clients que no tenien per costum tributar impostos al seu país d’origen. Ara bé, és molt diferent, fer la vista grossa durant anys amb els nostres ‘turistes financers’ que permetre l’existència d’una xarxa de blanquejadors a sou d’organitzacions criminals.

La batlle Mingorance, en menys de 20 mesos d´investigació, ha arribat a la conclusió que els fets investigats a la BPA són constitutius del delicte major de blanqueig de diners i considera que 24 empleats de l’entitat en són penalment responsables.

El dia 22 d’agost va comunicar a tots els processats la seva visió d’allò que ha succeït a la BPA amb els diners ingressats entre el 2008 i el 2011 pel senyor Pallardó. Segons el punt de vista de la batlle són diners amb un origen criminal al Principat, en cas contrari, no existiria  motiu de judici, i va dictar el que s’anomena com a aute de processament. El mateix dia -sí, el mateix dia- va donar inici al tràmit de sol·licitud de proves per la defensa, i en un període de 15 dies totes les persones que aniran a judici han de buscar un advocat per a la seva defensa o recorre a un advocat d’ofici, donar lectura als més de 30.000 folis que té la causa instruïda i, eventualment si vol tenir coneixement sobre el veritable origen dels diners, llegir-se el sumari del ‘cas Emperador’ que s’instrueix a Espanya des de l’any 2011.

I aquí és on es denota la celeritat de la Justícia al Principat. A Espanya no tenen ni tan sols perspectives de judici a curt o mig termini per jutjar l’entramat d’empreses o organització presumptament criminal del senyor Gao Ping i, en contrapartida, a Andorra ens disposem a concloure la instrucció i elevar la causa per ser jutjada pel Tribunal de Corts.

Com pot ser que a Andorra ens disposem a jutjar l’origen dels diners del ‘cas Emperador’ després de pocs mesos d’investigació uns fets que estan en fase d’instrucció a Espanya des del 2011? La resposta és simple: “anant per feina”.

Revisem l’aute de processament del 22 d’agost i busquem els indicis o proves essencials d’un delicte de blanqueig, que són els beneficis presumptament obtinguts pels processats i l’origen criminal dels diners.

Respecte al primer punt, no n’hi ha cap rastre. Ni una sola referència a les comissions o els beneficis presumptament obtinguts pels empleats del banc. Ens trobem doncs davant d’un delicte econòmic sense ànim de lucre ni contraprestació de cap naturalesa.

Com no pot haver crim sense motivació, la batlle ha determinat que la motivació és donar servei a uns clients VIP. Ningú no sap exactament qui són aquests clients VIP, però no importa. “Anem per feina”. Tenim uns clients VIP, més una política comercial agressiva a seques i unes retribucions a directius arbitràries segons criteri de la batlle. El resultat del còctel és suficient perquè 24 persones, professionals i en molts casos pares de família, es posin a blanquejar sense control.

Respecte al segon punt, l’origen dels diners blanquejats, la batlle ens explica literalment: “L’estructura principal es dedicava al major i al detall de marroquineria i objectes propis de basar, evitant declarar el valor real de les importacions, generant aquest frau fiscal uns importants guanys per l´organització.” 

Pot ser a algun andorrà li sona la pel·lícula, però no estem ara per historietes. Ara sí que cal “anar per feina”. Cal determinar que els diners tenen un altre origen que la defraudació fiscal, en cas contrari no tenim delicte, ni processats, ni judici.

L’origen dels diners generats pel grup d’empreses vinculades al ‘cas Emperador’ es jutjarà a Espanya. Però a Andorra no tenim perquè esperar que es dicti sentència ferma per uns fets complexes que s’investiguen a Espanya des de l’any 2011. Aquí no, aquí “anem per feina”.

Adjuntem un organigrama de l’organització presumptament criminal fet a casa pel servei de policia amb quatre o cinc referències a delictes molt greus del sumari del ‘cas Emperador’ -sumari que ningú no pot llegir perquè no consta en la seva totalitat en la instrucció de la batlle Mingorance- i feina feta!

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.