La CASS no ha pagat cap avortament voluntari, almenys “conscientment”. Així ho ha assegurat el president del seu consell d’administració, Joan Miquel Rascageneres, tot posant en relleu que aquest acte no entra en la nomenclatura perquè “és il·legal”. Sobre la possibilitat que algunes d’aquestes interrupcions s’hagin fet passar per involuntàries o per altres tipologies mèdiques, ha indicat que “mai hem tingut cap sospita” en aquest sentit i que “si s’hagués tingut, s’hagués fet el control pertinent”. Malgrat això, ha admès que “no podem controlar tres milions d’actes mèdics a l’any”.
Rascagneres no ha amagat la contrarietat que li ha generat tota la polèmica, tant per les paraules davant Nacions Unides de la magistrada del Tribunal de Corts, Canòlic Mingorance –afirmant que les dones andorranes poden avortar a França i Espanya i que la CASS cobreix aquesta intervenció-, com per la marinada generada amb posterioritat, i especialment les crítiques rebudes des del col·legi de metges. Per això, el dirigent de la parapública ha volgut remarcar, una vegada més, que “el que es reemborsa és el que hi ha a la nomenclatura, la interrupció involuntària de l’embaràs” i que “el que sigui voluntari no està perquè la llei no ho permet i no hem tingut cap petició”.
Un dels punts de la polèmica dels darrers dies se centrava en la possibilitat que els avortaments s’estiguin fent passar per altres actes mèdics sí coberts. Davant d’això, Rascageneres ha assegurat que “la CASS fa controls” i que “si tenim algun indici que algun metge ha codificat indegudament, s’haurien fet els escaients”. Tot i això, ha afirmat que “mai hem tingut cap sospita” i, per tant, en cap moment s’ha obert una investigació en aquesta direcció.
La CASS, però, no pot garantir que no s’hagi donat algun cas. “No podem controlar tres milions d’actes mèdics cada any”, ha manifestat el president del consell d’administració que ha apuntat també que “hem de fer confiança al prestador del servei”. També ha matisat que, en tot cas, no seria quelcom habitual i ha contraposat el més de cent avortaments voluntaris comptabilitzats entre dones andorranes per la Generalitat de Catalunya amb les estadístiques d’interrupcions involuntàries reemborsades: al voltant d’una vintena cada any, la gran majoria, a més, fetes a l’hospital de Meritxell.
Rascagneres no ha amagat la contrarietat que han generat a la CASS les declaracions de Mingorance. “No poso en dubte la seva paraula; si ho ha dit, és perquè deu tenir elements”, ha indicat, sense voler més enllà i, així sí, reiterant que “nosaltres mai n’hem tingut”. Al mateix temps, sí que ha volgut llençar una pregunta a l’aire: “Hem d’enviar un inspector cada cop que sabem que algú es vol fer fora una operació d’aquest tipus?”.
Comentaris (1)