Des que la figura del saig va començar a exercir funcions, només s’han imposat dues sancions per infraccions en el desenvolupament de la seva tasca. Així ho ha volgut remarcar el president de la Cambra de saigs, Xavier Grañó, que ha volgut treure ferro a les queixes rebudes pel Raonador del Ciutadà. Des de l’organisme es posa en relleu que aquestes denúncies suposen una xifra molt baixa en comparació als 30.000 expedients per executar sentències que s’han abordat des del maig del 2016. També s’assegura, però, que s’analitzen les queixes per mirar de millorar en la seva tasca i que es treballa, per exemple, en una modificació legislativa que ha de permetre millorar el sistema de notificacions amb la introducció d’una figura similar a la dels nuncis.
Grañó ha explicat que l’òrgan disciplinari que supervisa la tasca dels tres saigs del país ha obert des del 2016 tres expedients per presumptes males pràctiques. D’aquests, un va ser arxivat i els altres dos es van acabar tancant amb sancions lleus, que suposen una amonestació escrita i una multa de màxim mil euros. Sumat amb les queixes rebudes pel Raonador, el president de la Cambra fa una lectura positiva, ja que, remarca, al llarg d’aquest període de temps, s’han arribat a abordar fins a 30.000 casos d’execucions.
Des de l’organisme, es vol posar en relleu el fet que el Raonador “fa un resum del que ha copsat” que està “condicionat” per “allò que ell rep de la persona que es va a queixar” que “pot tenir matisos amb la realitat”. Grañó, però, deixa clar que els toca “escoltar-les, analitzar-les i aprendre per mirar d’aconseguir que no hi hagi cap” i assegura que “sempre hem de fer la nostra feina de la forma més raonable i humana possible”.
En aquest sentit, ha explicat que, pel que fa a les queixes amb relació al fet que no hi hagi prou intents amb les notificacions, ja s’han pres mesures, com ara anar més enllà del que diu la llei. Ara, apunta, ja n’hi ha dos intents de fer-ho de forma presencial –la llei només obliga a una- i una via al BOPA. La segona que es publica al butlletí ja és d’embargament. A banda, “treballem amb la comissió d’Interior per modificar la llei i establir una figura tipus nunci que pugui fer les comunicacions”. Seria, ha explicat, quelcom similar al ‘clerc’ que ja funciona a França. “Tothom hi està d’acord i crec que hi arribarem”, ha afirmat.
Grañó també ha defensat que “cap saig ha fet execucions desproporcionades” i ha assegurat que “som flexibles dins del que ens permet la llei. Així, ha recordat que la legislació ja marca uns criteris, com ara que, tret de pensions alimentàries, no es pot embargar cap salari per sota del mínim i que amb els sous més elevats sempre hi ha un percentatge màxim. A la vegada, ha posat en relleu que “el creditor també té drets i hem de compaginar els interessos d’uns i altres”.
Qui també s’ha referit a la situació ha estat el cap de Govern, Xavier Espot, que ha remarcat que “no totes les queixes que rebi el Raonador s’han constatat després com a una actuació incorrecta”. De fet, ha assegurat que “hi ha un percentatge on sí que s’ha vist que hi ha hagut una extralimitació, però és minoritari”. També ha defensat que “cal protegir el dret de qui té un crèdit a rescabalar-se” i que si es considera que hi ha hagut una mala actuació, “s’actua”.
Comentaris