Per fer-ho curt i ras, el procediment d’‘habeas corpus’ el que pretén és tenir accés directe al batlle que porta la causa o en el seu defecte amb el de guàrdia per tal que resolgui una suposada anomalia greu. Sovint, per exemple, una suposada detenció il·legal. Darrerament, però, molts reclusos, que es consideren indegudament tractats a la presó -i això no té res a veure amb la tasca que duen a terme els funcionaris penitenciaris- s’apunten a promoure fins i tot pel seu compte aquestes actuacions legals.
De fet, en la immensa majoria d’ocasions no hi ha ni tan sols amb els seus advocats, siguin designats o, normalment més habitual encara, d’ofici. Un ‘habeas corpus’, com que està pensat per situacions irregulars greus, és de fàcil impuls i encara que sigui escrit no calen gaires coneixements per promoure’l. D’aquí que hi hagi el bombardeig que hi està havent els darrers temps. I encara no és ben clar per quin motiu això succeeix. Més enllà que es tracta del boca-orella entre reclusos.
En un cas puntual hi va haver una petició de llibertat que va prosperar. Però va ser, justament, una petició formulada per una advocada després que no haguessin avançat diversos ‘habeas corpus’ que llavors havia promogut un reclús que res té a veure amb el quin ara ha formulat aquestes accions. Però són diversos els interns de la Comella que els darrers temps estan impulsant el mateix tipus de petició legal.
Comentaris (1)