Els fets jutjats van tenir lloc l’octubre del 2020, justament al garatge de l’edifici administratiu de l’Obac. Allà es van trobar tots dos agents i el processat i ara condemnat, davant diversos companys, li va etzibar diferents improperis, com ara “moro de mierda” o “vuélvete a África” i, també, amenaces. Li va arribar a advertir que li tallaria el coll o que “haré contigu lo mismo que tus amigos han hecho en Niza”, en referència a l’atemptat terrorista ocorregut mesos abans a la localitat francesa. El cas va acabar judicialitzat.
Els magistrats del TC consideren que “les paraules adreçades pel recurrent al seu company (...) són objectivament discriminatòries i ofensives” i que “van ser dites seriosament, en un to que no era el de cap juguesca i que segons les declaracions dels testimonis van incomodar les persones presents”
L’any passat, primer el Tribunal de Corts i després el Superior, van acordar condemnar el policia que va proferir els insults per dos delictes. Per un costat, d’amenaces no condicionals. Per l’altre, per discriminació per injúria pública a una persona per raó del seu origen. En total, se li van imposar 18 mesos de presó condicional, a banda d’una multa simbòlica d’un euro. Tot i que la sentència no feia menció explícita a la possibilitat d’una inhabilitació, el fet de tenir un antecedent penal podria obrir, també, un procés d’expulsió del cos.
L’home va decidir, llavors ,presentar un recurs d’empara davant el Constitucional. Defensava que s’havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Carta Magna. Entenia que s’havia aplicat erròniament el Codi Penal en considerar que la seva intenció a l’hora de proferir les expressions anteriorment esmentades era la d’ofendre i humiliar públicament el perjudicat. I és aquí on torna a posar sobre la taula les explicacions donades durant els judicis: que era costum entre els dos dir-se de tot a tall de broma i que sempre s’ho havien tolerat mútuament. El recurs defensava que les paraules s’haurien d’haver entès com a “una juguesca habitual entre els dos”.
A l’hora d’analitzar el recurs, però, el TC no ho considera així. I aquí és on recorda que “La jurisprudència constant del Tribunal Constitucional considera que els tribunals ordinaris són competents per apreciar i per qualificar jurídicament els fets sotmesos al seu coneixement, tret que aquesta apreciació i que aquesta qualificació es fonamentin en un error manifest, que siguin il·lògiques, incoherents o irraonables o que vulnerin algun dret o llibertat reconeguts a la Constitució”, recorden els magistrats. I en aquest punt, indiquen que “les paraules adreçades pel recurrent al seu company (...) són objectivament discriminatòries i ofensives” i que, en aquest cas, “van ser dites seriosament, en un to que no era el de cap juguesca i que segons les declaracions dels testimonis van incomodar les persones presents”.
En aquest sentit, es posa en relleu també el fet que hi va haver una referència a l’atemptat de Niça i, també, al càrrec polític que, en aquell moment, exercia el germà del policia injuriat. Per tant, “són elements” a tenir en compte “per considerar que, en aquest context, que ja no és el de les relacions habituals entre les dues persones implicades, les paraules denunciades havien de ser qualificades com a un delicte major”.
Així doncs, el TC entén que el recurs d’empara està “mancat de contingut constitucional”. I, d’aquesta forma, ni tan sols l’admet a tràmit, validant les sentències anteriors.
Comentaris (3)