El cas arrenca el maig del 2021. Fins llavors, Montmantell era la concessionària del servei de bus que durant l’estiu es feia per poder apropar visitants i residents a la zona del llac. El comú, però, va impulsar llavors el transport públic a la demanda, que va recaure en una altra companyia. I es va decidir no prorrogar el contracte anterior.
La societat va recórrer llavors a la Justícia. Entenia que no s’havia avisat amb prou temps d’aquesta decisió. I la Batllia li va donar la raó. El passat setembre, va admetre que la forma de fer de la corporació “no era ajustada a dret”. Ara bé, no s’acceptava que s’hagués d’abonar cap indemnització a Montmantell, tot al·legant que “no s’ha aportat prova sobre aquest extrem ni sobre els conceptes que l’haurien de conformar”. Davant aquesta resolució, l’empresa va anar al Superior, que va validar la decisió anterior indicant que s’hauria hagut de “concretar degudament la pretensió indemnitzatòria”.
Un cop coneguda la sentència de segona instància, la companyia d’autocars va optar per presentar l’acció davant el TC. Considerava que s’havia vulnerat el dret a obtenir una decisió fonamentada, recollit a l’article 10 de la Carta Magna, ja que “la declaració del dret a ser indemnitzada és la conseqüència lògia de l’estimació de la seva demanda i de la manca de legalitat de la resolució del comú”. I argumentava que l’argument expressat pel Superior “era il·lògic i irraonable”.
El recurs, però, no ha estat ni tan sols admès a tràmit. Per al TC, no hi ha cap vulneració. I és que s’entén que a les sentències apel·lades “es motiva la decisió considerant que, a manca per part de la societat recurrent d’aportació davant la Batllia de les informacions relatives a la quantitat de la indemnització no es podia concretar la seva pretensió”. Per tant, “aquest recurs d’empara manca de contingut constitucional”.
Comentaris