El cas arrenca del maig del 2021. Fins llavors, Montmantell s’encarregava del servei de bus que cada estiu es feia per portar visitants i residents del centre de la parròquia fins al llac d’Engolasters. Llavors, el comú va impulsar el transport a la demanda, que es va adjudicar a una unió d’empreses: Viatges Soldevila i Taxis Soldevila. Per això, es va considerar que no era necessari continuar amb l’anterior contracte. En junta de Govern, es va decidir no prorrogar-lo per un estiu més, el d’aquell any.
Montmantell, però, va decidir presentar recurs. Principalment, apuntava que no s’havia avisat “amb preavís suficient la resolució del contracte”. Des del comú, es va desestimar l’acció, tot defensant que “el contracte en cap cas es pot considerar resolt, sinó que simplement no es va prorrogar” i que, en tot cas, el comú “per cortesia” va informar l’empresa “que no es renovarien els serveis un any més”. La resposta no va satisfer, ni de bon tros, la companyia, que va portar l’afer a la Justícia.
Es considera que aquesta “indeterminació” sobre la quantificació dels perjudicis soferts per la companyia de busos per haver fet de forma incorrecta l’avís de la no pròrroga del contracte provoca “una real indefensió a la contrapart [el comú]” que “no ha pogut articular els oportuns mitjans d’oposició front a la reclamació de l’agent”
I la Batllia, el passat setembre, va estimar parcialment la demanda, tot declarant que “la resolució impugnada no era ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa”. És a dir, s’admetia que el comú no havia actuat de forma correcta. Ara bé, en canvi, es denegava que Montmantell tingués dret a una indemnització, ja que “no s’havia aportat prova sobre aquest extrem ni sobre els conceptes que l’haurien de conformar”.
Per aquest darrer punt, l’empresa de busos va presentar un recurs al Superior. Defensava, principalment, que la decisió de la corporació havia comportat “un important perjudici econòmic”. Aquest, però, entenia que calia resoldre’s “en fase d’execució de sentència o, en altre cas, en un procés ulterior”. La segona instància, però, no li ha donat la raó.
En la sentència ara coneguda, els magistrats no canvien la decisió inicial de Batllia. És a dir, refermen que el comú no va actuar correctament -de fet, aquest punt tampoc era discutit per cap de les parts-. A la vegada, també consideren ajustat a dret el fet que es denegi el rescabalament reclamat per la companyia de transport de viatgers. I ho fa basant-se en la Llei de la jurisdicció administrativa del 1989, on s’estableix que “l’agent ha de concretar degudament la seva pretensió indemnitzatòria, sempre que l’exerciti en el mateix procés i no la reservi per a un procediment ulterior, a condició de que disposi dels elements que permetin quantificar la indemnització, o, almenys, els conceptes o les bases que permetin la concreció de la mateixa”, ja que “d’altra manera, es produiria una clara indefensió de la contrapart, que desconeixeria la naturalesa i l’entitat dels anys o perjudicis que se li reclamen”.
La resolució considera que “s’ha de desestimar l’al·legació de l’agent sobre la possibilitat de determinar la procedència d’una indemnització en un procés ulterior, ja que l’agent no ho va demanar en cap moment d’instància ni es va reservar les accions corresponents, sinó que va sol·licitar expressament que es declarés el seu dret a percebre una indemnització pels danys i perjudicis derivats de la resolució administrativa impugnada, a quantificar en període d’execució de sentència”. S’apunta, però, que aquests no es van identificar en l’escrit. “Ni tan sols les bases a partir de les quals es pugui quantificar la indemnització en fase d’execució, i això malgrat que les conseqüències perjudicials derivades de l’extinció anticipada del contracte de prestació de serveis podien ser perfectament determinades a l’hora d’introduir la demanda”, es remarca. Per això, es considera que aquesta “indeterminació” provoca “una real indefensió a la contrapart [el comú]” que “no ha pogut articular els oportuns mitjans d’oposició front a la reclamació de l’agent”.
I, per això, malgrat confirmar la primera part de la sentència, el Superior denega, novament, cap indemnització a Montmantell. L’error de la corporació, doncs, no comportarà cap rescabalament a la companyia d’autobusos.
Comentaris (4)