El juliol del 2019, FEDA va fer un pas important per tirar endavant la planta que vol ubicar a la població fronterera. Així, va adjudicar la redacció de l’avantprojecte, del projecte executiu i de la direcció d’obra per a la creació d’una central de cogeneració i una xarxa de calor al Pas de la Casa. L’encàrrec ascendia a 353.800 euros.
En segona instància, es recorda que “d’acord amb la normativa europea, FEDA és, sens dubte, un “poder adjudicador” i, en conseqüència, “els actes de preparació i adjudicació s’han de considerar sotmesos a la jurisdicció administrativa”
Al procés per escollir empresa, però, s’havia presentat una altra societat. I aquesta no es va mostrar d’acord amb la decisió i va presentar una demanda judicial. Com que FEDA és un ens públic, va anar per la via administrativa. L’any passat, la Batllia va desestimar l’acció judicial. El motiu? Que aquesta jurisdicció “no és competent per controlar la subjecció a dret dels contractes contrets per part de l’ens públic FEDA”.
L’empresa no es va rendir. Per això, va presentar un recurs davant el Superior, on es posava en relleu, entre altres coses, que la companyia energètica “és una entitat de dret públic que realitza una activitat del sector públic per satisfer un interès també públic”. I, ara, la segona instància s’ha pronunciat.
El punt essencial que analitza la sentència ara feta pública és el darrer canvi legislatiu, que data del 2016, sobre la companyia. La Llei de regulació de l’ens públic FEDA i el règim de les activitats dels sectors elèctrics, del fred i la calor, va dotar-la “d’un ou marc jurídic i organitzatiu” que li havia de permetre “afrontar amb eficàcia els nous desafiaments”. Per un costat, conservava el fet de ser una entitat de dret públic, però li obria la porta, per “raons d’eficàcia i funcionalitat”, a fer servir el règim privat en les seves contractacions. Sempre, això sí, garantint “els principis de transparència, publicitat i concurrència”.
Per tant, el problema de l’afer rau a determinar quina jurisdicció tindria la competència per dirimir si l’adjudicació s’havia fet correctament o no: l’administrativa, pel fet que FEDA sigui pública, o la civil, pel fet que les contractacions es facin seguint la fórmula privada. En certa forma, les mateixes parts en litigi (la companyia i l’empresa demandant) havien acceptat la primera.
I el Superior apunta un altre argument: el fet que, malgrat tot, FEDA hagi de vetllar pel respecte dels principis de publicitat i concurrència. I, a més, cita un altre text legal: el projecte de llei de contractació pública, ara a tràmit parlamentari. Aquest “recorda que l’obertura internacional del Principat en aquests darrers anys, i de manera particular, l’aproximació cap a la Unió Europea, malgrat el caràcter estatal de la normativa sobre contractació pública, aconsella tenir en compte l’activitat normativa europea en aquesta matèria i disposa la subjecció a la Llei de tot el sector públic, incloses les empreses i fundacions”. I, remarca que, “d’acord amb la normativa europea, FEDA és, sens dubte, un “poder adjudicador” i, en conseqüència, “els actes de preparació i adjudicació s’han de considerar sotmesos a la jurisdicció administrativa”.
Per això, el Superior estima el recurs presentat. Això comporta que es revoqui la sentència inicial de la Batllia. A banda, se li demana al tribunal de primera instància que, ara sí, analitzi la qüestió i, per tant, si l’adjudicació es va fer o no de forma adequada.
Comentaris (1)