El que es canvia és que en lloc d’imposar sis mesos de presó condicional per a cadascun dels quatre delictes d’assetjament que es va considerar provats, ara se l’imposen quatre mesos, que ja porten contemplats els eximents corresponents pels trastorns mentals corroborats. Fins al punt que la defensa va arribar a dir que no és que l’home, l’expolicia, pretengués assetjar si no que era la seva manera de relacionar-se. Com a mínim en aquell moment. O, com a mínim, el que es va argumentar durant la vista davant el Superior era que per considerar-se delicte menor d’assetjament calia demostrar la voluntat de fer por a la víctima. Segons la defensa, l’home –diagnosticat amb TOC i TEA– no volia intimidar ningú. Però ni la fiscalia ni els tribunals, en el fons, ho veuen així del tot.
A banda de mantenir-se allunyat dels quatre integrants de la família si no vol arriscar-se a anar setze mesos a la presó -a rel dels quatre mesos per cada delicte que se li imputa; el Tribunal de Corts ja va desestimar la comissió d’altres infraccions com la revelació de secrets, per exemple-, l’home també haurà de seguir un tractament psicològic. Els fets van passar, s’ha apuntat ja, l’any 2020, durant el confinament. El condemnat va assetjar de manera reiterada a una família a través de cartes anònimes, missatges, pintades, i deixalles (excrements, preservatius, objectes ofensius). Les cartes contenien insults greus, expressions sexuals degradants, referències a la vida privada i amenaces velades cap a tot el nucli familiar. A més, va accedir il·legalment a les bústies i va causar danys a la porta de l’edifici.
Comentaris (1)