El projecte legislatiu està ja preparat per a la seva votació al ple, després de la feina feta a la comissió de Justícia i Interior del Consell General. En pocs dies, doncs, serà validat pels parlamentaris, encara que cal veure si només amb els vots de la majoria o rep algun suport més. Tot s’ha de dir, les esmenes de més rellevància que es van presentar des de l’oposició no han estat acceptades.
Justament, un dels punts que més debat va provar dins l’òrgan legislatiu eren els requisits que s’exigien per ser membre del Consell Superior de la Justícia. El text original, mitjançant el seu article 3, que a la vegada modificava el 20 de la llei actual, establia que “les designacions (...) han de contenir la motivació suficient que avali la idoneïtat de la persona per al càrrec, segons les seves titulacions i la seva trajectòria professional” i, a banda, “en el cas del membre elegit pels batlles i magistrats, les persones candidates que se sotmetin a votació han de fer públic el currículum que avali la seva idoneïtat”.
Des del PS, es demanava a més que durant els deu anys anteriors, la persona proposada no hagués tingut cap càrrec públic. Per la seva banda, Terceravia havia proposat que s’hagués d’acreditar una formació Mates 4 i que durant els dos anys anteriors no haguessin estat vinculades a l’exercici del dret. Cap de les dues esmenes ha estat acceptada. En canvi, des de la majoria s’ha aprovat la presentada per Demòcrates i Ciutadans Compromesos, eliminant la part que fa referència a “les seves titulacions i la seva trajectòria professional”. Es defensava que, d’aquesta forma, s’equiparà el redactat a la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. Fonts de l’oposició han lamentat que, al seu entendre, les exigències queden per sota fins i tot de les proposades des del Govern.
Més sort ha tingut una altra de les esmenes presentades pel PS. En aquest cas, la que complementa l’obligació marcada a l’article 68 tercer de la Llei de la Justícia. En aquest, s’indica que el Consell Superior “ha d’establir mòduls d’activitat judicial” i uns “mínims d’activitat de formació continuada” per part de batlles i magistrats. Els socialdemòcrates volien que aquests mòduls poguessin ser coneguts per la ciutadania. Per això, s’afegeix que “es faran públics a l’inici de cada any judicial”.
Un altre canvi introduït a la llei fa referència a la participació de batlles i familiars a les subhastes que es convoquen des de la Justícia. Inicialment, es prohibia a tots. En canvi, el text definitiu ho matisa. Així, la limitació només s’aplicarà a aquells procediments que hagi instruït el batlle en qüestió.
La llei també ampliarà l’abast de les ordenances penals, els judicis ràpids. Tot i que des dels dos grups de l’oposició es considerava que no s’havia de modificar l’estatus actual ara, si no obrir el debat per a una posterior modificació del Codi de procediment penal, la majoria ha imposat el seu criteri. Així, tal com va explicar Altaveu, es redueixen les pretensions del Govern.
Així, hi ha ampliació. Es podran fer servir per a delictes greus, amb penes d’entre quatre i vuit anys. Només, però, en tres àmbits: drogues, socioeconòmics i blanqueig. I sempre amb el consentiment de la víctima si és que hi ha algun perjudicat.
Pel que fa al procediment del comís, en línies generals es manté la idea apuntada pel text enviat originàriament des del Govern. Sí que s’han introduït canvis en el redactat per donar, defensen des de la majoria, més garanties, especialment per a terceres persones que, sense haver participat directament en el delicte que provoca l’actuació, puguin veure’s perjudicats per la mesura. Es vol que se’ls informi perquè tinguin “dret a defensa”.
Comentaris (9)