La denúncia s’ha presentat aquest divendres en les dependències del ministeri fiscal, a la Seu de la Justícia. En el cos de la denúncia s’hi esmenten desenes d’afers, vinculats especialment amb els casos Odebrecht, Lava Jato, Pdvsa i Emperador i que han servit per justificar la intervenció de BPA i per incriminar els seus dirigents i treballadors, en què també hi apareixen tot sovint relacionats altres bancs andorrans (Crèdit Andorrà i Andbank especialment) i que mai han estat investigats.
“D’ençà de la caiguda de BPA, la fiscalia ha mantingut una postura proactiva contra empleats, gestors i directius de BPA i, tot sovint, ha fet ulls clucs, mostrant passivitat i inacció, davant d’idèntics o similars fets o pràctiques realitzades per terceres persones alienes a l’entitat bancària BPA”
Els denunciants demanen al ministeri públic que “és de legalitat, equitat, justícia i coherència, que aquesta fiscalia adopti totes les mesures pertinents i necessàries per tal de restablir els principis d’igualtat davant la llei i de no discriminació”. I és que, recorden els promotors de la denúncia, “d’ençà de la caiguda de BPA, la fiscalia ha mantingut una postura proactiva contra empleats, gestors i directius de BPA i, tot sovint, ha fet ulls clucs, mostrant passivitat i inacció, davant d’idèntics o similars fets o pràctiques realitzades per terceres persones alienes a l’entitat bancària BPA”.
En la denúncia es recorda que “aquesta diferència de tractament a un grup de persones (empleats de BPA) en relació a altres persones en situació anàloga o comparable, és discriminatòria perquè no reposa sobre cap base objectiva ni raonada. En aquest sentit, estimem que la no investigació d’altres fets idèntics o similars o la no acceptació de l’arxiu o el sobreseïment pels que se’ns imputen a nosaltres, comporta una discriminació sobre una característica identificable, objectiva o personal, que és el fet d’haver estat assalariats de BPA”.
En l’escrit presentat aquest divendres es posa de relleu "actuacions d’aquesta fiscalia, per acció o per omissió, que podrien comportar violació del principi de legalitat i una discriminació injustificada envers un grup determinat de persones. Així, sense discutir l’aferrissada actuació en la persecució i investigació d’actes presumptament il·lícits comesos per empleats, gestors, directius i inclòs col·laboradors professionals de BPA, crida l’atenció la passivitat del ministeri públic quan de determinats actes, també presumptament il·lícits i coneguts per la fiscalia, en poden ser autors terceres persones alienes a BPA”.
La denúncia té passatges força contundents, segons que ha pogut saber l’Altaveu, com ara quan es diu que “amb aquest escrit pretenem portar a la llum omissions i practiques bancàries d’empleats, gestors i directius, d’altres entitats andorranes en relació a mateixos clients, afers i actuacions, que s’han imputat als empleats, gestors i directius de BPA. Fets, tots ells, a l’abast d’aquest ministeri fiscal i de la Batllia en quan, la majoria d’ells, resulten de les pròpies causes penals en curs a Andorra (majorment de la causa Odebrecht) o d’informació pública a l’abast de tothom. Ignorar tal situació, sigui voluntàriament o involuntària, pot atemptar contra el principi constitucional de legalitat i tal ignorància no pot quedar emparada en el principi d’oportunitat (no regulat en la nostra legislació) ni, menys encara, en raons discrecionals o d’autonomia funcional”.
Els denunciants remarquen que “el principi de legalitat garanteix la seguretat jurídica, la igualtat entre els ciutadans i la persecució obligada dels fets delictius. No pot quedar a l’arbitri de qui monopolitza la funció d’acusar, la decisió subjectiva d’impulsar l’acció penal contra uns i no fer-ho contra d’altres. En efecte, el ministeri fiscal no té atorgat el poder de determinar lliurement quan és convenient -o no- exercir l’acció penal perquè això convertiria la seva voluntat en llei” i recorden que procuradories de diversos països de l’Amèrica Llatina estan investigant casos que impliquen bancs andorrans diferents a BPA però mai no s’obre cap causa al Principat contra les altres entitats o els gestors que no treballaven a BPA.
L’enumeració de causes i fets és molt àmplia. I, com s’ha dit, tenen en gran mesura relació amb causes que pengen del ‘cas Odebrecht’ i que fonamentalment afecten clients o han tingut lloc en països llatino-americans. Però també hi ha afers més propers d’enorme rellevància que han contribuït a criminalitzar i a incriminar, segons la denúncia, BPA i els seus treballadors i que afectaven igual o més entitats bancàries andorranes i els seus gestors i respecte dels quals no s’ha pres cap mesura.
“Si a criteri d’aquesta fiscalia, els fets que hem exposat al llarg d’aquest escrit -tots o alguns d’ells- no són aparentment constitutius de cap il·lícit penal i no mereixen investigació, tampoc ho haurien de ser les actuacions -iguals o similars- dutes a terme per nosaltres i per les quals som imputats, processats i perseguits”
Així per exemple, l’empresari valencià Rafel Pallardó, sobre el qual gira la causa general oberta contra BPA i amb la qual es va justificar la intervenció del banc ara en fase de resolució, va ser client de tots els clients que al seu moment hi havia operatius al Principat. És a dir, a banda de BPA, Crèdit Andorra, Andbank i MoraBanc. I les pràctiques que el comerciant va dur a terme eren les mateixes. Més encara, en la seva famosa agenda, les anotacions de la qual van servir per detenir i empresonar durant gairebé dos anys el conseller delegat de BPA Joan Pau Miquel, un dels denunciants actualment davant la fiscalia, també hi apareixien el nom com a mínim d’un gestor d’un altre banc andorrà sobre el qual, que se sàpiga, mai no s’ha adoptat cap mesura.
Un altre cas clamorós que posa de relleu la denúncia és el que recull la notícia verbal, el ‘Non Paper’, que el Govern va rebre l’estiu del 2014 del consolat nord-americà a Barcelona. En aquella nota s’hi referia que “el novembre del 2013 els Països Baixos i Espanya van desmantellar les activitats de blanqueig de capital d’una xarxa que havia dipositat aproximadament 16 milions d’Euros provinents del tràfic de drogues en comptes bancaris d’Andorra”. Va ser la denominada ‘Operació Cavall de Troia’ a Andorra o ‘Sunbird’ a Holanda que va servir per detenir un ciutadà holandès dedicat al món immobiliari al Principat. Els diners, remarquen els denunciants, no estaven pas a BPA sinó a una altra entitat. En canvi, i tot i ressaltar-se en un ‘Non Paper’ clau per a l’esdevenidor del que acabaria sent el denominat ‘cas BPA’, mai no s’ha investigat l’entitat bancària on es van dipositar aquells diners que Estats Units mateix reconeixia que venien del tràfic de drogues.
Per tot plegat, els denunciants expressen “a la fiscalia, a les autoritats judicials i polítiques i arribat el cas a la comunitat internacional (FinCEN i GAFI), el sentiment de discriminació i tractament desigual davant la llei en el que ens veiem sotmesos. Si, a criteri d’aquesta fiscalia, els fets que hem exposat al llarg d’aquest escrit -tots o alguns d’ells- no són aparentment constitutius de cap il·lícit penal i no mereixen investigació, tampoc ho haurien de ser les actuacions -iguals o similars- dutes a terme per nosaltres i per les quals som imputats, processats i perseguits”.
Comentaris (13)