De fet, el propi Col·legi d’Advocats va reconèixer al seu dia aquest atac a la independència professional de Silvestre i per això li va atorgar la seva empara. L’advocat fa molts mesos que reclama que s’arxivi la causa que el manté processat -un empresari veneçolà en agraïment a la tasca laboral feta i com a prima, no pas com a honoraris, li va donar 500.000 euros- i la Batllia ni tan sols ha respost a les seves peticions, fet que ja durant la vista davant el plenari del Tribunal Superior va portar el lletrat a fer un dur al·legat en relació a la persecució de què se sent víctima i al fet que es vol condicionar la seva activitat professional.
Alhora, i com ha reiterat aquest mateix dijous via xarxes socials -formalment ho ha fet el despatx professional que dirigeix- després de conèixer la sentència del Superior, Silvestre lamenta la diferència de tracte que es dispensa als batlles i magistrats, fins i tot als fiscals, respecte del que es té amb els advocats. En certa manera, Silvestre al·ludia, i durant la vista ho va fer fins que el president de la sala, Albert Andrés, el va tallar, a la querella que ell mateix va interposar contra qui en el seu moment era la batlle que el va processar, Canòlic Mingorance, i a la qual acusava de blanqueig i prevaricació atès que ella va desbloquejar els fons una minúcia dels quals van servir per fer-li la gratificació econòmica. I Mingorance va descongelar aquells diners en no trobar elements que en justifiquessin el manteniment del bloqueig i, per tant, la il·licitud del seu origen.
DESESTIMACIÓ
Amb tot, i sense entrar el plenari del Superior en si Silvestre està sent perseguit o no, o si les decisions (o no decisions) judicials atempten o condicionen la seva tasca professional, desestima radicalment les pretensions de l’advocat, que reclamava un euro simbòlic de condemna a l’Estat però, sobretot, que es reconegués l’error judicial i, també, que es destruís tota la documentació que figura en la causa, entre altres coses un detallar estudi dels seus comptes bancaris en una actuació que el lletrat considera també que atempta contra la seva intimitat.
“El procediment d’instrucció en el marc del qual s’haurien produït les invocades vulneracions encara es troba en curs i que no pertany al ple del Tribunal Superior dir ara si es podia imputar qualsevol delicte al senyor Silvestre, ni si l’acció penal dirigida en contra d’ell és injusta o no fonamentada”
En fi, els magistrats creuen que ni hi ha error judicial, ni s’ha dilatat en el temps la resolució en el temps i, fins i tot, ressalta el fet que la demanda formulada estaria fora de temps, com mantenia la fiscalia i el Govern. D’entrada, la sala constata que “el procediment d’instrucció en el marc del qual s’haurien produït les invocades vulneracions encara es troba en curs i que no pertany al ple del Tribunal Superior dir ara si es podia imputar qualsevol delicte al senyor Silvestre, ni si l’acció penal dirigida en contra d’ell és injusta o no fonamentada, ni tampoc que existeix un error o un supòsit de mal funcionament generador d’una vulneració del dret a la intimitat o del secret professional”.
Després, el tribunal aborda la qüestió dels terminis en què seria correcte presentar la demanda. I situa en el moment que es va obrir una peça separada per estudiar el cas de la gratificació rebuda per Silvestre com el moment que començaria a córrer el temps per poder reclamar. I davant d’aquest fet, també conclou que els tres mesos de marge que tenia s’haurien escolat. Finalment, analitza si es respecte el dret a un procés degut en el seu vessant a obtenir una resolució en termini raonable.
I davant d’això, el primer que deixa clar el tribunal és que no només es pot analitzar el temps transcorregut per a la presa de les decisions sinó també la complexitat de la causa. En aquest sentit, la sala recorda diverses qüestions. “Ens troben front a uns autes penals realment molt voluminosos, d’una inhabitual i extraordinària complexitat i que comporten moltes investigacions, i en el marc dels quals la situació particular del demandant no pot donar lloc a un tractament desvinculat de l’examen de la totalitat”. També es remarca que hi ha hagut canvi d’instructor en dues ocasions i que el demandant, o sia Silvestre, no ha invocat inactivitat.
⚖️El Ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha desestimat la demanda formulada pel nostre company de despatx @j_a_silvestre contra el @GovernAndorra.
— Silvestre Advocats (@Silvestre_Advs) March 10, 2022
Per acabar amb la seva anàlisi desestimatòria, els magistrats acaben al·legant per justificar el retard en l’eventual presa de decisions el fet que l’administració de Justícia es veiés afectada per “la situació d’emergència global que impedia mantenir l’activitat ordinària dels tribunals”. Per tant, i “amb tals paràmetres, el fet que el procediment iniciat amb el processament del demandant encara estigui en curs des de tres anys al moment de formular la present demanda no apareix irraonable”. I amb tot plegat, es denega de dalt a baix tota la petició formulada per Silvestre sense entrar en el fons de si està perseguit o no, de si és injust que se’l mantingui processat tant temps després o no ho és.
Comentaris (6)