Silvestre ha comparegut aquest matí davant el plenari del Tribunal Superior en qualitat de víctima del mal funcionament de l’administració de la Justícia i, alhora, com a advocat d’ell mateix. Silvestre, en un llarg al·legat davant una sala plena amb una trentena de lletrats -amb Jaume Bartumeu o Manuel Pujadas entre ells- que li feien suport i uns quants més que s’han hagut de quedar fora del recinte, ha denunciat que va ser víctima d’unes “diligències prospectives, van anar a buscar, a provocar un delicte” que comporten que s’hagi coartat la seva llibertat i independència professional.
Una trentena d’advocats dins la sala -amb Jaume Bartumeu i Manuel Pujadas, entre altres- i d’altres a l’exterior per motius de limitació d’aforament degut a la pandèmia han fet costat al lletrat
L’advocat, que aquesta mateixa setmana ha renunciat a seguir com a defensor en les múltiples causes del ‘cas BPA’ en què participava, ha explicat que l’agost del 2018 se’l va processar per blanqueig per haver rebut una gratificació, el desembre del 2014, de 500.000 euros d’un client veneçolà per haver aconseguit alliberar conjuntament amb un altre company 200 milions d’euros que la Batllia inicialment havia ‘congelat’ i que després va destravar en considerar que no hi havia indicis de delicte per mantenir bloquejats aquells diners. I va ser d’aquells diners, una vegada alliberats, que es va abonar la prima a l’advocat.
Josep Antoni Silvestre, que ha revelat davant la vista per mal funcionament de la Justícia que es va querellar contra la batlle que al seu dia el va processar, Canòlic Mingorance, i que, alhora, també havia alliberat els fons, ha lamentat que “des del 2019 hi ha sobre la taula una petició de desprocessament” sobre la qual els tribunals no donen resposta. El lletrat s’ha mostrat implacable amb la batlle ara magistrada, a qui va acusar de blanqueig i prevaricació. I el tribunal s’ha encarregat de parar-li els peus: no li ha permès esplaiar-se amb la querella a Mingorance.
Amb tot, el lletrat ha recordat que va ser la jutgessa qui va ordenar l’alliberament dels diners perquè no veia indicis que tinguessin un origen il·lícit i quatre anys després li va retreure haver percebut com a prima un petitíssim percentatge d’aquells fons legalment alliberats. Silvestre també ha lamentat que es vagi tan ràpid a arxivar les causes que afecten a jutges sense ni tan sols admetre-les a tràmit i, en canvi, es perjudiqui a d’altres operadors jurídics, com els advocats.
“Jo demano que se’m respecti la meva dignitat professional, que se’m deixi treballar”, ha exposat l’advocat, que ha deixat clar que les dilacions indegudes no es poden justificar ni per la pandèmia ni pel col·lapse judicial, perquè, per contra, “les querelles contra els batlles volen”, de volar. Per allò que de seguida es tanquen, s’arxiven i s’obliden. El demandant ha lamentat que quan “hi ha malícia” i es vol buscar la mort civil de qualsevol persona, o es vol en aquest cas condicionar l’activitat professional d’un advocat, no hi ha res com “obrir-li diligències i deixar-les allà, al calaix”. I ha citat Kafka quan ha dit que “el procés és la condemna”.
“Sóc víctima d’una situació que no s’hauria d’haver produït mai.” “Deixin-me en pau, vull fer la meva feina lliurament. I o tots moros o tots cristians. I quan dic tots, és tots. Perquè no em serveix d’aquí vint anys que es dicti una sentència dient que tinc raó, perquè la tinc”
Silvestre, a banda de les dilacions indegudes, també ha denunciat haver estat víctima d’una violació del secret professional atès que se li van analitzar els comptes bancaris personals i professionals sense ni el seu permís ni cap autorització judicial que va permetre a diversos organismes a descobrir qui eren els seus clients. “Van anar a pescar, a buscar si trobaven alguna cosa en contra meva”, s’ha queixat. I ha deixat clar que és indistint si la gratificació “per la feina ben feta” la va rebre al seu compte bancari personal o professional, alhora que ha insistit en diverses ocasions que no era la percepció d’honoraris, que ja els havia cobrat al mínim establert pel Col·legi d’Advocats, sinó d’una prima que unilateralment li va voler lliurar el client per la seva satisfacció pel treball legal realitzat.
“No podia fer una minuta perquè no eren honoraris. No puc crear una minuta falsa”, ha explicat el lletrat deixant clar que al seu despatx “ni blanquegem, ni fem factures falses, ni muntem estructures, ni realitzem assessoraments fiscals”. La seva especialitat és el Dret penal. I ell és, ha recordat en nombroses ocasions, advocat, amb la protecció que aquesta hauria de tenir i no està tenint. Silvestre, que ha recordat que “el transcurs del temps no valida” accions il·legals, ha deixat clar que “si un advocat no és lliure per exercir la seva professió els ciutadans queden desemparats” i ha deixat clar que no lluita pels fons que té bloquejats: “Per sobre dels diners està la meva dignitat, el meu nom i la meva família.”
I en l’al·legat final de la seva intervenció, el lletrat, que ha recordat que la seva família -esposa, fills, pares- era a la sala “no per fer pena sinó perquè escoltin el que hi ha”, ha demanat al plenari del Superior que faci que s’aturi la persecució que assegura patir i la persecució que viuen molts altres advocats. “Sóc víctima d’una situació que no s’hauria d’haver produït mai.” “Deixin-me en pau, vull fer la meva feina lliurament. I o tots moros o tots cristians. I quan dic tots, és tots. Perquè no em serveix d’aquí vint anys que es dicti una sentència dient que tinc raó, perquè la tinc.”
I encara un clam final: “Fiquem pau. No podem tenir pau si ens considerem els jutges i els advocats enemics, perquè no ho som.”
La fiscalia i el Govern consideren que no és el procediment adequat
Tant el ministeri fiscal, representant pel fiscal general, Alfons Alberca, com la representació lletrada del Govern, han coincidit en assegurar que el procediment triat per Silvestre per denunciar les suposades vulneracions sofertes “no és l’idoni”. Alhora, Alberca, que ha criticat el lletrat per suposadament haver contribuït a retardar les decisions judicials i ha donat a entendre que havia presentat una falsa querella contra Mingorance, ha explicat que el termini per presentar la demanda, si fos el cas que fos el procediment escaient, hauria caducat. Amb tot, tant el ministeri públic -que va tenir paraules de menysteniment cap al Col·legi d'Advocats- com el Govern consideren que no hi ha hagut vulneracions. Perquè, per exemple, a l’entendre de la representació lletrada de l’executiu, “ni es precisa ni s’invoca” que hauria comportat l’error judicial i “no es concreta ni quan ni com” hauria funcionat malament la Justícia. Pel Govern, “no hi va haver intromissió legítima i, per tant, no hi va haver vulneració de dades”. I segons el fiscal, “a data d’avui no s’han desvirtuat els indicis, tot el que va avançant va aportant més interès sobre l’origen il·lícit dels fons i les trames de corrupció” i “no hi ha hagut ni una decisió arbitrària, cap tipus d’anomalia o irregularitat en les decisions, el termini transcorregut ve motivat per la pròpia complexitat de la causa i al canvi d’instructor”.
Comentaris (22)