Al seu dia, ja es van intentar fer canvis per actualitzar el preu de les còpies o, millor dit, per cobrar-les per primer cop. La mala maror va fer aturar aquell primer cop i, a més, anava en funció de cada secció judicial que es cobrés o no. Però el malestar que va generar va fer que la situació quedés en no-res. Ara la situació ha canviat. I a través de la Llei de la persona i la família es van introduir els mecanismes corresponents per tarifar les còpies.
Es donava, això sí, mig any de marge abans de començar a cobrar les reproduccions, ara sí, de manera efectiva. I aquest mig any ja ha transcorregut i des de l’1 de març que es cobren les còpies. Tan és que siguin en paper com reproduccions digitals. Quinze cèntims cada pàgina. Depenent del sumari que es tracti poden arribar a ser molts i molts diners.
I la queixa bé, més enllà pel fet que no es faci diferència entre la còpia física i la digital, per la limitació que pot suposar per al justiciable, per a l’administrat. I és que si no pot abonar la quantia que es pot arribar a demanar per la reproducció d’un expedient, d’un dossier, és més que plausible que el dret a la defensa, que la defensa d’una justiciable, quedi minvada.
Comentaris (2)