Aquestes iniciatives s’emmarquen en la recent desestimació per part de la sala administrativa del Tribunal Superior (TS) de la petició de responsabilitat administrativa impulsada pels antics màxims accionistes de BPA i les societats patrimonials o familiars que feien part de l’accionariat del banc. Els propietaris del banc fins que aquesta es va nacionalitzar sempre ha considerat que els diferents organismes estatals que han anat intervenint en la intervenció i posterior resolució de l’entitat bancària (INAF, AREB, AFA…) van actuar de forma desmesurada i desproporcionada, causant-los un dany irreparable i un perjudici econòmic molt quantiós.
De fet, a partir de diversos informes pericials i rigorosos estudis econòmics que validaven la viabilitat de BPA en tot moment, els antics propietaris de l’entitat bancària van promoure una reclamació de 365 milions d’euros. Ja al setembre passat la Batllia va desestimar les pretensions de la demanda i aquesta setmana la sala administrativa del Tribunal Superior ha confirmat la sentència refusant l’apel·lació formulada per la part agent. I substancialment l’argumentació de fons emprada és la mateixa.
Això és que l’actuació de tots els organismes públics intervinents en l’actuació de control i posteriori resolució de BPA és plenament ajustada a Dret. I que aquesta circumstància l’avala el fet que en nombroses ocasions, tant el propi Superior com el Tribunal Constitucional han donat per bones les accions qüestionades i que al seu dia van dur a terme ja fos l’INAF (AFA) o l’AREB. En conseqüència, sosté la sala, si les diverses accions concretes s’han considerat correctes, el global de l’actuació administrativa ha de ser avalada com a correcta i, per tant, cap retret pot merèixer el desmantellament de BPA ni cap responsabilitat es pot reclamar a l’Estat andorrà.
Amb tot, però, les noves revelacions que han anat apareixent -la darrera, que la Batllia va validar una còpia de la base de dades de clients de Banco Madrid sense que les autoritats judicials espanyols ho haguessin demanat i, per tant, amb una actuació irregular de la fiscalia anticorrupció espanyola- i que en el marc de la comissió al Congrés poden concloure que hi va haver una conxorxa interestatal en el marc del combat de l’independentisme català, podrien servir per promoure un judici de revisió i, en conseqüència, tornar a exigir la indemnització econòmica que ara per ara es nega.
Comentaris (1)