Nova victòria al TC de la dona que va llançar cocaïna per un celobert

La jove havia presentat un segon recurs d’empara, ja que considerava insuficient la indemnització que el ple del Superior li va atorgar arran que s’anul·lés una expulsió administrativa que havia vulnerat els seus drets

Una imatge del rètol del Tribunal Constitucional a la façana de l'edifici que acull la institució.
Una imatge del rètol del Tribunal Constitucional a la façana de l'edifici que acull la institució. Toni Solanelles

El Tribunal Constitucional ha tornat a donar la raó a una dona condemnada arran de la descoberta d’un punt de venda de droga a un pis de l’avinguda Meritxell. Ho fa per segona vegada. En la primera, va anul·lar l’expulsió administrativa dictada pel Govern arran de la seva detenció i va determinar que tenia dret a ser indemnitzada. Ara, ha tornat a acudir al TC perquè el rescabalament dictat pel ple del Superior li semblava insuficient. I els magistrats han determinat que aquesta resolució no està fonamentada i obliga a tornar a avaluar la petició.

El periple judicial de la dona arrenca el desembre del 2020. La policia es va presentar a l’edifici de l’avinguda Meritxell alertats per una fuita d’aigua, però ella i la seva parella es van pensar que els venien a detenir. Per això, van llençar per la finestra els 27 grams de cocaïna que tenien al pis, i que, segons les diferents sentències, s’ha demostrat que eren per vendre. Quan es van pensar que els agents havien marxat, la jove va baixar a recuperar el paquet. I quan pujava cap al domicili, és quan va ser enxampada.

Tot plegar va desencadenar en la detenció de tots dos, així com un d’un tercer home. El procés judicial va acabar al març amb la sentència del Superior: tres anys ferms per la seva parella i a ella 18 mesos, dels quals únicament sis ferms. A banda, es van anul·lar els deu anys d’expulsió dictats inicialment per Corts.

Les detencions es van fer en un edifici de l'avinguda Meritxell.

Relacionat

La dona que va llançar cocaïna pel celobert esquiva també l’expulsió per la via penal

Paral·lelament al procés penal, la jove ha hagut d’afrontar un altre d’administratiu. Govern va decretar pocs dies després de la detenció la seva expulsió administrativa. La dona la va recórrer a la Justícia sense sort però, en canvi, sí que es va estimar el seu recurs d’empara al TC. Es va determinar que s’havia vulnerat el seu dret a una decisió fonamentada i a la vida privada i que, per això, havia de ser indemnitzada.

Davant el ple del Superior, que és qui s’encarrega de dictaminar quin ha de ser el rescabalament en aquests casos, va demanar que se li pagués per tres conceptes. Per un costat, no menys de 10.000 euros per danys morals; per l’altre, 2.267,56 en concepte de despeses judicials i 2.723,22 per la pèrdua que li hauria comportat els mesos que no va poder treballar. La resposta, però, va quedar molt per sota d’aquestes pretensions. Tot just 1.200 euros per danys morals. Pel que fa a la resta, es va considerar que no hi havia proves del perjudici en sous reclamat per la dona.

Vista la resolució, aquesta va decidir tornar al TC. Nou recurs d’empara del qual ara s’ha conegut la resolució. En aquesta, el Tribunal remarca “el deure de motivar les resolucions judicials” especialment pel fet que “els jutges expliquin el raonament emprat per tal que els justiciables puguin entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat totalment o parcialment rebutjades”. I que aquesta ha de contenir “una exigència de rigor i de qualitat”.

Un cotxe de la policia andorrana a les instal·lacions a de la policia nacional espanyola a la frontera del riu Runer.

Relacionat

La noia de la cocaïna del celobert que es va sentir poc menys que un embalum a les fronteres

Els magistrats recorden que “la sentència del ple fonamenta la desestimació de la indemnització per pèrdua salarial en el fet que, segons el seu criteri, la recurrent no treballava el 7 de febrer del 2022 quan va ser detinguda, de manera que una indemnització per aquest concepte no era procedent”. En canvi, “no es pronuncia respecte de les al·legacions de la recurrent sobre el fet que va ser a conseqüència de l’expulsió el motiu pel qual va perdre els ingressos de febrer i de març del 2022 i, en relació amb els quals, també coincideix l’activació de l’orde d’expulsió per part del servei de policia de l’1 de febrer, així com la baixa a la CASS, aquell mateix dia”. Per tant, entén que “no hi ha cap explicació raonada o lògica en relació amb la baixa de l’empresa i a la CASS i si aquestes resulten de la fermesa de la sentència d’expulsió”.

En aquest sentit, el TC considera que “l’exigència de motivació requeria analitzar si l’expulsió havia ocasionat la pèrdua del treball i, d’aquí la indemnització sol·licitada, i no limitar-se a la fita temporal, en què després del pronunciament de la sentència administrativa, la recurrent va ser detinguda per ser expulsada, una vegada ja havia finalitzat la seva relació laboral i ja havia estat donada de baixa a la CASS”. Així, s’entén que “el ple no ha analitzat part de les pretensions exercitades i ha assolit unes conclusions que no es poden entendre com a lògiques o versemblants”.

Per això, el TC admet el recurs i dona l’empara a la dona, tot afirmant que “s’ha vulnerat el dret a la jurisdicció, en el seu vessant d’obtenir una decisió fonamentada”. D’aquesta forma, s’anul·la la sentència recorreguda i es torna la causa al ple del Superior, que haurà de tornar a analitzar la qüestió.

Comentaris (4)

Trending