La gota que ha fet vessar el vas es va viure aquest divendres passat en seu de Tribunal de Corts. En dues ocasions, una vegada durant mitja hora fa o no fa, i després durant poc més d’una hora, el president de sala, el magistrat Enric Anglada, va haver-se d’absentar i, per tant, d’aturar la vista que s’estava celebrant llavors. I, poca broma, els dos acusats es jugaven sis i deu anys de presó. I fins i tot funcionaris de l’administració de Justícia van haver d’anar a pescar la víctima del cas i alhora testimoni a l’estació de busos perquè tenia tard i havia de marxar del país.
Anglada va haver d’alterar l’ordre de l’interrogatori per poder donar cabuda a les declaracions de la testimoni. La situació de divendres no era el primer cop que passava. Havia succeït en altres ocasions durant algunes de les sessions de la causa general del ‘cas BPA’. En aquestes ocasions s’havia convocat alguna vegada el fiscal i en altres algun dels magistrats. I ja per sota el nas almenys aquests últims haurien mostrat el seu malestar atenent que les vistes del ‘cas BPA’ són només matinals i mai es fan en divendres. Per tant, hi ha moltes altres estones per convocar-los.
Però això no serveix als responsables de la cúpula judicial, que quan volen tractar qualsevol cosa, per insignificant que sigui, amb algun representant jurisdiccional, el citen sense tenir en compte res més. Que per alguna cosa manen. I aquest divendres, segons que han confirmat diverses fonts, s’hauria repetit la mateixa història, causant un profund malestar entre diversos operadors jurídics, que han preferit no detallar el motiu pel qual va ser citat Anglada.
Amb tot, però, les fonts consultades, que han deixat clar que en aquesta ocasió no hauria estat el president del Consell Superior qui hauria requerit la presència del magistrat sinó la número 2 de la cúpula judicial, Maica Torres, amb representants governamentals presents a la Seu de la Justícia, han assegurat que el que va motivar per dues ocasions la suspensió momentània del judici sobre proxenetisme va ser una qüestió del tot prescindible o, com a mínim, sense cap urgència i, per tant, sense cap necessitat de prioritat.
Comentaris (5)