“La nota del FinCEN està vinculada a tres operacions que no van afectar els corresponsals”

Joan Pau Miquel assegura davant el Tribunal de Corts que el ‘notice’ contra BPA no tenia cap raó de fer perquè cap dels casos denunciats tenien el dòlar com a moneda de canvi i la operatives eren antigues o estaven aturades

Una imatge del lloc web del FinCEN.
Una imatge del lloc web del FinCEN. arxiu

Que el FinCEN pogués patir pel funcionament de Banca Privada d’Andorra (BPA) en relació amb el sistema financer americà “està allunyat de la realitat” perquè “la nota del FinCEN estava vinculada a tres operacions que no van afectar els corresponsals”. Aquesta ha estat una de les observacions que ha fet l’ex-conseller delegat (CEO) de l’entitat bancària Joan Pau Miquel responent les preguntes formulades pel seu advocat en el que havia de ser la recta final d’un interrogatori que ha durat mesos i més de dues-centes hores de declaració.

Miquel ha repassat moltes de les coses que ja s’havien dit fins ara. Des del funcionament dels comitès de control bancari fins a l’aute de processament passant per l’operativa que feia l’empresari Rafael Pallardó o el ‘notice’ del FinCEN. L’ex-CEO de BPA ha estat molt clar en tots els casos i fins i tot en alguna ocasió s’ha allargat més del que fins i tot el seu advocat esperava. Les explicacions de Miquel sempre han estat molt completes i plenes de detalls, exemples o matisos.

L’ex-CEO de BPA ha deixat clara la seva sorpresa pel fet que els intercanvis amb Pallardó “es puguin recriminar des del punt de vista del control de la prevenció del blanqueig”

Dues de les qüestions sobre les quals Joan Pau Miquel ha estat més eloqüent ha estat en relació amb el FinCEN i amb la falta dels informes o actes de l’INAF en relació amb les reunions mantingudes amb dirigents del banc nacionalitzat pel seguiment de les inspeccions que el supervisor ha anat fent. La resta de les explicacions han tingut una base molt tècnica i ha deixat clara la seva sorpresa pel fet que els intercanvis amb Pallardó “es puguin recriminar des del punt de vista del control de la prevenció del blanqueig”.

Lligat amb la nota del FinCEN, Joan Pau Miquel ha explicat que mai no hi havia hagut cap dificultat amb els corresponsals. En relació amb el cas derivat dels intercanvis dineraris amb Pallardó “no hi va haver ni una sola incidència amb els corresponsals” perquè “és una activitat amb euros” i que va de BPA a bancs de Hong Kong a través de transferències. En relació amb el ‘cas Petrov’ “tampoc no hi ha incidència” perquè es tracta del compte d’un client que només va rebre dues transferències, el 2003 i el 2007, que es van fer amb euros “i estan allunyades en el moment temporal de la nota del FinCEN”.

Finalment, el tercer cas que cita el departament dependent del Tresor americà fa referència a un grup d’empresaris de Veneçuela que molt abans del ‘notice’ havia estat judicialment bloquejat. En aquest sentit, Miquel ha recordat que la instructora de la causa veneçolana, que seria posteriorment la instructora del ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance, va enviar tota la informació relativa a les persones i els comptes d’aquells empresaris a les autoritats americanes a través d’una comissió rogatòria (CRI).

Els americans van trigar molt a respondre en relació amb la llista de clients de BPA de nacionalitat veneçolana. I quan ho van fer, fins i tot amb un informe de l’FBI, no hi havia res de destacable. Per tant, segons l’ex-CEO de BPA “res no van contestar de possibles irregularitats o indicis” i, per tant, “les autoritats americanes no tenen cap base per emetre la nota amb suposades queixes dels corresponsals com a fonament del ‘notice’”. No hi ha base perquè no hi havia queixes, ha remarcat Miquel.

LES ACTES DE L’INAF

Joan Pau Miquel ha explicat que si mai hi haguessin hagut retrets de corresponsals que operaven amb dòlars aquests s’haguessin exposat com sempre feia el comitè de prevenció del blanqueig, que a parer seu “traslladava amb total normalitat tots els avisos”. El principal processat en el ‘cas BPA’ també s’ha referit a l’absència, o la negativa almenys inicial, de l’autoritat financera, de l’INAF al seu moment, d’aportar les actes de les trobades mantingudes amb els responsables del banc sobre el seguiment que se’n feia.

Segons el bancari, les dades, les actes, o els resums de les reunions, “no ens les han volgut donar perquè en ella es visualitza de forma molt cristal·lina què és el que preocupa i què no” a l’INAF. “Tot això que ven el Govern que la supervisió o els mecanismes de control del banc eren de paper de fumar és fals”. I les actes ho evidenciarien perquè en elles s’hi va reflectir “la feina rigorosa” que duia a terme el regulador i que hauria comportat sancions, que no hi van ser, si el banc hagués comès algun incompliment.

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.