​La Batllia es renta les mans sobre si el personal de relació especial pot comandar funcionaris

El Sipaag va denunciar a finals del 2019 que els càrrecs de confiança exercien funcions que la llei no preveu i que donaven instruccions a funcionaris sense tenir ells tal reconeixement

Una imatge de l'edifici governamental.
Una imatge de l'edifici governamental. Toni Solanelles

Ni sí ni no ni tot el contrari. La Batllia no es mulla si el personal de relació especial que tot sovint contracta l’administració, en aquest cas la central, el Govern, tenen potestat per exercir de coordinadors de departaments i donar instruccions a funcionaris, per exemple. El Sindicat de personal adscrit a l’administració general (Sipaag) va denunciar, en global, la situació que es vivia amb els càrrecs de confiança i que, a parer seu, no tenen al·legalment les atribucions que els polítics els donen. La Batllia, però, es renta les mans. Es treu el cas de sobre.

¿I com ho fa? Doncs molt senzill, segons una sentència recentment dictada -i que caldrà veure si el Sipaag apel·la-, com que no es denuncia cap cas concret sinó que es posa en evidència una situació genèrica, sense atacar cap acte administratiu individualitzat i directe, no hi ha cas. O dit d’una altra manera, la petició formulada pel sindicat és extemporània. Fora de lloc i de temps. L’ara no toca de l’ex-president català Jordi Pujol. I d’aquesta manera, el Tribunal de Batlles format en aquesta ocasió per Xavier Colom, Sònia Tumí i Laura Solanes, desestima la demanda sense entrar en el fons de la qüestió: ¿Poden o no poden els càrrecs de relació especial exercir responsabilitats de comandament?

La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, amb la coordinadora del departament, Elisabet Almarcha, blanc de moltes de les crítiques sindicals i càrrec de relació especial.

Relacionat

El Govern respon formalment al Sipaag que tots els càrrecs de relació especial fan el que toca

Aquest dubte no queda resolt. I és el nucli essencial de la reclamació que al seu dia va fer el Sipaag, que en el seu recurs administratiu -resolt per la via del silenci després d’un parell de pròrrogues-, sí que va posar alguns exemples del que considerava que s’estava fent un abús de dret, d’un abús de llei, però els citava a mode d’exemple. No atacava els nomenaments concrets de determinada persona o determinat càrrec de confiança. No. Era una reclamació genèrica. Denunciant una mala praxi, segons l’organització sindical, que s’estava eternitzant. I per aquella demanda demanaven que s’obligués a publicar totes les contractacions de relació especial, que es declarés que els càrrecs de confiança tenen un rol d’assessor o consultor del polític però que no poden exercir un comandament respecte dels funcionaris perquè no ho són i, en conseqüència, que es deixessin sense efecte, per nuls, tots els nomenaments de càrrecs de confiança designats coordinadors o als quals se’ls donessin poders i firma, o que se’ls inclogués en algun òrgan col·legiat.

Res de tot això no resol la Batllia en la seva sentència, segons que ha pogut saber l’Altaveu. Com que el sindicat va optar per “una sol·licitud genèrica i oberta” en lloc d’atacar “un determinat i concret acte administratiu”, els jutges de primera instància, vénen a dir, no poden aplicar els preceptes. No poden resoldre. I “sense necessitat d’entrar a valorar la resta de greuges plantejats”, és a dir, sense analitzar el fons de la qüestió, “escau apreciar l’extemporaneïtat de la demanda presentada”. Punt i s’ha acabat, I si ho consideren els funcionaris, hauran de fer valer els seus arguments a la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior.

Comentaris (3)

Trending