Segons es va explicar a la vista oral, el nen i altres menors d’un club d’esquí tornaven cap a casa després d’una jornada practicant a pistes. Quan l’autocar travessava la zona de Racons, la porta de darrere del vehicle, probablement perquè els infants l’havien tocat. El noi va caure i, malgrat intentar aferrar-se a l’autocar, va acabar anant a parar a la carretera.
El xofer del bus també estava processat en un primer moment, pero la fiscalia va retirar els càrrecs perquè entenia que la seva tasca era centrar-se a conduir i no vigilar els nens
Segons va explicar la seva mare, a conseqüència del sinistre, el menor va patir importants lesions. De fet, va criticar que fos traslladat en cotxe a l’hospital “sense que l’atengués cap sanitari”. Això, va afirmar, “va posar en perill la seva vida”. El nen va patir una fractura al cap, va haver de ser traslladat a Barcelona i va estar fins a 48 hores a cures intensives. Posteriorment, va haver de romandre dos mesos sense poder fer cap activitat física i sempre supervisat per un adult. “Em diu que va sortir del bus volant com Superman”, va comentar.
Pels fets, estaven processats dues persones -cap dels dos, per cert, es va presentar a la vista-. Una, el xofer. Al final, la fiscalia va retirar l’acusació perquè admetia que la seva tasca era “centrar-se conduir”, un cop comprovat que l’accident havia passat minuts després que el bus arranqués. L’altra, la monitora del grup d’esquí, que també acompanyava el grup en els desplaçaments.
I, justament, a l’entendre de la fiscalia també tenia l’obligació de controlar els nens. En canvi, i com havia posat en relleu un informe de la policia, la dona es trobava a la part davantera i “despreocupada”. Així, no va evitar que “no es fes un mal ús dels elements del bus que sí que complia normativa per dur infants”.
Per això, la fiscalia entenia que era culpable d’un delicte de lesions per imprudència. Demanava una pena de dos mesos d’arrest nocturn però, sobretot, una quantitat important en concepte d’indemnització. Prop de 6.000 euros per al menor, sumant els diferents conceptes, i 1.500 més per a la CASS per les despeses mèdiques assumides. En aquest cas, el club d’esquí i l’asseguradora contractada havien de ser considerats responsables civils subsidiaris.
Pel que fa a la defensa, no va oposar-se als fets. Entenia que la petició del ministeri públic era correcta. Tot just va demanar que la pena d’arrest no superés el mes.
Comentaris (12)