L’afer, que arriba -novament- als tribunals espanyols més d’un quart de segle després que s’iniciés el conflicte judicial entre Rodríguez i la CASS, molt probablement tindrà continuïtat si alguna de les parts decideix apel·lar, com tot indica que passarà, davant l’Audiència Provincial de Madrid. Però el que està clar que, d’entrada, la Justícia espanyola es renta les mans de tot plegat, malgrat deixar clar que un dels principals arguments de la Seguretat Social, que l’acció estava prescrita, no pot estimar-se. En canvi, sí que desestima les pretensions de l’empresari espanyol, que ara ja té 78 anys, adduint que qui al seu moment era el director general de la parapública, Antoni Ubach, no tenia reconegut el mandat del consell d’administració per signar els acords que va signar amb Rodríguez.
Tot plegat es remunta a finals de la dècada de 1980 i principi de 1990 quan la CASS va acabar patint, en global, unes pèrdues que llavors es van quantificar de l’ordre de 8.000 milions de les antigues pessetes. La parapública va dur a terme diverses operacions inversores que, suposadament, van causar el forat esmentat. Una de les inversions més conegudes que va promoure José Manuel Rodríguez va ser l’adquisició de les bodegues Luis Mejías. L’empresari, que operava a través de la societat Collins, sempre ha mantingut que ell va generar beneficis per a la CASS, i que si aquesta no se’n va beneficiar, va ser per raons que caldria investigar al tomb de persones que al seu dia tenien vinculació o responsabilitats respecte de la parapública.
Tot plegat es remunta a finals de la dècada de 1980 i principi de 1990 quan la CASS va acabar patint, en global, unes pèrdues que llavors es van quantificar de l’ordre de 8.000 milions de les antigues pessetes
Sia com vulgui, i després d’haver acabat un llarg procés judicial de la CASS contra Rodríguez, que sempre ha acabat, d’una manera o altra, absolt, i abans que s’esgotés el termini que l’empresari considera que tenia -i per ara els tribunals no han dit el contrari- per reclamar el deute relatiu a les comissions que al seu dia havia de cobrar, va presentar la demanda contra la parapública davant un jutjat madrileny. Exigia, en global, i incloent diversos conceptes i clàusules signades al seu dia més els interessos derivats de més de vint anys, uns 15 milions d’euros. La CASS va respondre -va fer una demanda reconvencional- en què li reclamava 7,4 milions per perjudicis que la seva intermediació hauria causat.
Però el jutjat de primera instància no dóna la raó ni a l’un ni als altres i ho deixa tot tal i com estava. Ningú no ha pogut negar que la documentació presentada per Rodríguez en relació amb els acords subscrits amb Antoni Ubach en tan què director general de la CASS eren reals. Però la jutgessa que va veure la causa a mitjan gener manté que Ubach no disposava de la capacitat legal i l’autorització pertinent del consell d’administració per poder firmar aquells pactes relatius a les comissions per les operacions en què participava l’empresari espanyol.
I sobre la petició feta per la CASS, la jutgessa es remet als dos processos absolutoris ja ha haguts davant de jurisdiccions espanyoles contra Rodríguez instats per la parapública. Dues causes, una per la via penal i una altra per la via civil, que mai han resultat condemnatòries per a l’empresari. A més, el jutjat madrileny creu que en aquesta nova fase del conflicte tampoc la Seguretat Social andorrana ha portat nous elements que puguin acreditar el perjudici denunciat i. en conseqüència, tampoc dóna lloc a les pretensions de la CASS.
Així les coses, les parts hauran ara de decidir si volen recórrer contra la sentència notificada aquest divendres. L’Audiència Provincial de Madrid és la instància següent davant la qual les parts, si ho volen, i no es descarta que una i l’altra acabin decidint acudir-hi, hauran de personar-se.
Comentaris (1)