L’empresari reclama 15 milions d’euros per les comissions que al seu dia se li van prometre -més el càlcul de les clàusules que incorporava el contracte firmat pel llavors director de la CASS Antoni Ubach amb l’aparent aval del president de l’ens Isidre Baró- mentre que al seu torn la parapública exigeix a Rodríguez el rescabalament de 7,4 milions pels danys i perjudicis que les suposades gestions fetes per l’intermediari haurien causat a la parapública. Les fonts consultades han posat de relleu que en el cas que els tribunals donessin la raó a les dues parts, i es donin per bones les xifres incloses en els escrits judicialitzats, el saldo negatiu per a la CASS seria de més de 7 milions d’euros, una xifra altíssima.
La CASS va declinar qualsevol entesa extrajudicial perquè no podia reconèixer un deute i menys encara amb algú amb el qual ha estat pledejant prop de dues dècades després d’acusar-lo d’haver-la estafat
Els assessors legals de Rodríguez van proposar encara no fa massa temps arribar a un acord transaccional i deixar sense efecte la reclamació. Ara bé, no ha transcendit quin import reclamava en aquest cas l’empresari. Però la CASS va declinar qualsevol entesa perquè no podia reconèixer un deute i menys encara amb algú amb el qual ha estat pledejant prop de dues dècades després d’acusar-lo d’haver-la estafat. De fet, als actuals rectors de la parapública, almenys a aquells que han aterrat a la CASS quan la via penal estava al seu tram final o fins i tot ja finalitzada (la conclusió definitiva es va donar al 2012), la demanda de Rodríguez els va agafar per sorpresa.
La confiança primera de la CASS és que els tribunals considerin que el cas està prescrit, que és una de les peticions que formula la parapública en el marc del plet civil que actualment s’està dilucidant en un jutjat de primera instància de Madrid. Però si dita prescripció no s’acorda per part dels tribunals, les possibilitats d’una derrota judicial consideren alguns dels membres de la cúpula de la CASS són molt altes. I els seus efectes es temen d’allò més. I és que la pròpia parapública ha reconegut que el contracte que al seu dia van firmar Ubach i Rodríguez és real. Fins i tot en actes posteriors la pròpia parapública reconeixia que es devien honoraris a l’empresari.
S’és conscient a la parapública que al·legar que Ubach no tenia les facultats necessàries per signar aquell contracte no era una qüestió que hagués d’ocupar i del qual hauria d’estar al corrent l’intermediari, per la qual cosa hi ha molts dubtes que els raonaments jurídics emprats davant la justícia espanyola puguin funcionar. Una esperança és que en un cas tan antic i amb una rellevància pírrica a l’Estat espanyol, almenys en primera instància la jutgessa que porta el cas es renti les mans i faci carpetada a l’afer. Però també s’és conscient que l’afer acabarà a l’Audiència Provincial de Madrid i llavors els interrogants encara poden ser majors.
Comentaris (4)