La Justícia descarta rebaixar ni un cèntim als 70.427 euros que Gil haurà d’abonar al comú lauredià

L’excònsol de Sant Julià va recórrer contra l’execució de la condemna que al seu dia se li va imposar per sostreure béns de la institució que va presidir entre 2012 i 2015 considerant que bona part de les despeses que se li havien atribuït estaven justificades

Comentaris

Una imatge de la Seu de la Justícia.
Una imatge de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

L’excònsol de Sant Julià de Lòria entre els anys 2012 i 2015 haurà d’abonar, Montserrat Gil, haurà d’abonar 70.427,38 euros a la institució que va presidir en compensació del perjudici que li hauria causat amb la defraudació que al seu dia li va comportar una pena d’empresonament parcial o semillibertat. La sala penal del Tribunal Superior (TS) ha refusat ‘rebaixar’ la responsabilitat civil imposada a través de l’ordenança penal que al seu dia la va condemnar per la sostracció de béns públics i dóna per provades compres a Ikea, Decathlon o Disney Store que no estan justificades.

 

Gil, que creu que hi ha un acarnissament des de diversos sectors institucionals i polítics tant de Sant Julià com de més enllà, considerava que els béns que havia sostret eren molts menys que els equivalents als 70.000 euros en xifres rodones imposats com a responsabilitat civil, i que és el perjudici que el comú ha acreditat que l’acció il·legal al seu dia protagonitzada per la cònsol -detinguda el febrer del 2017 juntament amb qui havia estat cònsol menor, Manel Torrentallé- li va comportar. L’excònsol, actual funcionària del ministeri d’Afers Socials, considerava que la immensa majoria del perjudici reclamat pel comú estava justificat.

Els tribunals donen per bo l’informe policial que considera que no hi ha cap relació amb el comú les despeses que l’exmandatària comunal va fer a establiments com Ikea, Decathlon o Disney Store

De fet, el comú de Sant Julià, que s’ha oposat a les pretensions de l’excònsol que se li rebaixés l’import a retornar, va afirmar que de forma indubtable, el que es podia assegurar que no li responia assumir al seu dia a la corporació eren 1.631,39. I que de la resta hi podia haver dubtes. Gil s’agafava a aquests dubtes per recordar que, justament, davant de dubte, s’ha de beneficiar l’acusat. Però els tribunals no ho veuen així i atenent-se al mantingut per la fiscalia en relació amb els informes de la policia es defensa que la despesa indeguda feta per Gil a través d’una targeta de crèdit comunal era de 72.600,54 euros, dels quals només 1.304,97 haurien quedat acreditats.

Per molt que mantingui o hagués defensat l’excònsol que les despeses estaven acreditades, ni es va entendre al seu dia, ni tampoc ho ha acollit ara la sala penal del TS en el marc de l’incident a l’execució de la sentència dictada a través del judici ràpid dictat ja el 2017. Gil va ser condemnada via ordenança penal a 4 mesos de semillibertat i 20 mesos més condicionals. Se li va imposar també una multa de 10.000 euros i la inhabilitació per al càrrec de cònsol durant sis anys i es va deixar la satisfacció de la responsabilitat civil -l’abonament de la quantitat dinerària equivalent al dany causat- pel tràmit que formalment es diu d’execució de sentència.

Aquest dijous inicialment estava programada la vista del recurs contra l'execució, però s'ha anul·lat el tràmit.

Relacionat

El cas de les ‘targetes black’ lauredianes torna a judici: Gil discrepa dels diners que ha d’abonar

Aquí és on hi ha hagut la discrepància ara formalment resolt i que ha fet que la qüestió popularment coneguda com les ‘targetes black’ del comú de Sant Julià, derivada de la tasca de fiscalització feta pel Tribunal de Comptes, hagi anat cuejant en seu judicial. Gil sempre ha assegurat que hi havia una part molt més elevada que era justificat i justificable i que ha estat víctima d’una persecució fora de lloc. L’aute ara dictat posa fi a la discussió jurídica -ara caldrà abonar l’exigit per la Justícia- i contra aquesta decisió no hi cap cap recurs a no ser que es consideri que hi ha alguna infracció d’ordre constitucional i s’elevi la causa al Tribunal Constitucional.

I en l’esmentada resolució, la sala penal del Superior dóna per vàlid el criteri inicialment establert (i que havia fixat el perjudici ara confirmat en 70.427,38 euros) i considera que atès la investigació policial, moltes de les despeses que Gil dóna per justificades no es pot considerar així degut al fet que es van intentar motivar a partir de documents no autèntics. Que per això, recorda la sala, al seu dia ja es va condemnar l’excònsol, també i entre altres, per un delicte menor de creació i ús de document inautèntic. Alhora, manté el tribunal, les targetes de crèdit d’una corporació pública s’usen per finançar despeses de representació institucional o protocol·làries i les que no ho són s’han d’acreditar degudament.

I es considera sense cap mena de dubte que les despeses fetes a establiments com Ikea, Decathlon o Disney Store no tenen cap relació amb la tasca comunal ni amb les despeses que li poden ser atribuïdes a la corporació. Per tant, dóna per bons els càlculs de la policia que estableixen les despeses en 72.600,54 euros dels quals cal deduir els 1.304,97 euros que es consideren justificats i, també, els 868,10 euros que la condemnada va aportar en dues ocasions a mode d’acompte. Això dóna un resultant de 70.535,89 euros que són ben propers a la responsabilitat civil inicialment fixada, la de 70.427,38 euros, i que finalment es considera com la quantitat que Gil ha d’abonar.

Etiquetes

Comentaris (22)

Trending