Les preguntes han estat elevades a la mesa del congrés per la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, i pel diputat i responsable de Justícia del grup, Josep Pagés. En total, són 30 qüestions precedides d’un llarg escrit on es recorda l’obertura dels procediments i les greus acusacions que pesen sobre Rajoy, Fernández Díez, Montoro i tot un grapat d’alts càrrecs tant dels anteriors governs com del cos de policia, implicats en la branca andorrana de l’operació ‘Catalunya’.
En una de les preguntes, es demana a l’executiu de Sánchez si “és coneixedor que, en cas de condemna penal dels querellats, l’Estat espanyol serà responsable civil de forma subsidiària pels danys i perjudicis causats a l’Estat i les institucions d’Andorra, als ciutadans andorrans” així com també els antics propietaris de BPA, l’exCEO, Joan Pau Miquel i els polítics andorrans les comptes dels quals es van intentar localitzar
Els parlamentaris demanen al govern si considera “acceptable” aquesta conducta per part de membres de l’anterior executiu, així com l’excúpula del ministeri de l’Interior i de la policia nacional. També vol saber quines accions ha pres aquest “govern progressista” davant d’aquests fets. I, entre les qüestions es reclama per què es manté l’emparament d’un dels agents implicats mitjançant la immunitat diplomàtica. Es refereixen, lògicament, a Barroso, que va enviar els primers missatges als responsables de BPA per iniciar les actuacions que els havien de permetre obtenir informació sobre els comptes que poguessin tenir polítics catalans a l’entitat financera, ara intervinguda.
“Es reitera el govern en què la condició d’agents diplomàtics dels membres de la policia nacional a un tercer Estat s’ha de poder emparar mitjançant la immunitat diplomàtica, tota l’actuació d’aquests agents, també quan en aquesta s’inclou la comissió de delictes, perquè aquesta actuació pugui dur-se a terme “en les millors condicions possibles””, és una de les preguntes formulades. També es demana si l’executiu espanyol “considera que ha de facilitar que s’aixequi la dita immunitat si una autoritat judicial del país on han actuat els membres de la policia nacional que gaudeixen de la condició d’agents diplomàtics inicia una instrucció penal”. Específicament es vol saber si “davant les greus implicacions internacionals, polítiques i legals, té el govern la decisió d’aixecar la immunitat” a Barroso.
De fet, Junts exigeix, justament, que s’aixequi aquesta protecció a qui va ser “autor personal de les amenaces als responsables del banc BPA”. A banda, es recorda que les actuacions policials a Andorra el 2014 estan qualificades de “secretes”. Per això, es pregunta si es preveu desclassificar la informació.
Per a la formació, tot apunta a una clara vulneració del Tractat de Bon Veïnatge, Amistat i Cooperació entre la República Francesa, el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya de 1993. Aquest, recorden, que tan París com Madrid havien de respectar la sobirania del Principat.
Des d’una perspectiva econòmica, Junts demana explicacions sobre el cost i les responsabilitats de l’activitat policial delictiva i del tancament del banc BPA. Així, es demana si “és coneixedor el govern que, en cas de condemna penal dels querellats, l’Estat espanyol serà responsable civil de forma subsidiària pels danys i perjudicis causats a l’Estat i les institucions d’Andorra, als ciutadans andorrans” així com també els antics propietaris de BPA, l’exCEO, Joan Pau Miquel i els polítics andorrans les comptes dels quals es van intentar localitzar.
Finalment, els dos diputats també posen el focus sobre l’actuació a Banco Madrid, la filial espanyola de BPA. S’exigeix informació “sobre la possible existència de pressions en la redacció i el sentit de l’informe previ al tancament emès pel Sepblac”. Aquestes les haurien efectuat el llavors ministre d’Economia, Luís de Guindos, i el secretari d’Estat, Íñigo Fernández de Mesa.
APOSTA PER FER TAMBÉ DIFUSIÓ INTERNACIONAL
Pagés, en declaracions a Altaveu, ha explicat que la voluntat tant de les preguntes com de la petició de crear una comissió d’investigació rau en el fet que “no ens volem quedar amb la responsabilitat política de Rajoy, Montoro o Fernández Díaz, ja que “hi ha molta més cosa i volem anar més al fons”. Un exemple és la immunitat que encara manté Barroso. “Tenim un home emparat per cometre delictes a un tercer Estat”, ha advertit.
A la vegada, ha remarcat que la crítica no és només cap a l’executiu que va encapçalar Rajoy. Al contrari. “Les nostres preguntes van orientades també a demanar responsabilitats al govern actual per si s’està encobrint fets delictius”, ha afirmat. A la vegada, ha advertit els fets que estan sobre la taula són extremadament greus.
“Parlme d’un mal tracte amb Andorra, un tracte de prepotència i de manca de respecte per un tercer Estat”, ha apuntat. I agreujat pel fet que “el Copríncep és Macron”. Per això, ha avançat que “volem aconseguir una repercussió europea d’aquestes actuacions d’Espanya; prendrem accions internacionals perquè es qüestioni l’actuació delictiva, il·legal, immoral en un tercer Estat”. I tot, amb una intenció: “atacar una determinada opció política legítima, democràtica i pacífica com és l’independentisme català”.
Comentaris (1)