La ministra va tenir fàcil denegar la petició sol·licitada -tal i com ha avançat aquest dimarts ‘Diari d’Andorra’- atès que l’opinió publica, com a mínim en aquest cas, la té plenament del seu costat. Molné va explicar als peticionaris -en representació dels batlles, David Moynat i Azahara Cascales, president i vicepresidenta de la Batllia- que amb els retards en les causes que viu la primera instància judicial no podria justificar un augment, més encara quan el cos judicial andorrà no surt gens mal parat en una comparativa salarial o de mitjans, de recursos humans, amb altres països.
Les fonts consultades han assegurat que com a mínim en relació amb els batlles, fa temps que tenen la mosca rere l’orella. Exactament des que el Consell Superior va decidir actualitzar els salaris dels secretaris judicials per mirar d’atraure més aspirants als processos de selecció oberts. Ja llavors els batlles van veure un escurçament de la distància entre uns i altres. Ara, en el marc d’una revisió dels salaris de l’administració veuen una altra retallada. Perquè els batlles, el cos judicial, de fet, no són funcionaris. I és aquí on rau, també, una part de la indignació que s’ha detectat aquest dimarts quan ha transcendit la petició d’augment de salari.
Recorden les fonts consultades, per exemple, que els batlles, sense ser funcionaris, han gaudit de triennis o de la mútua de malaltia, uns avantatges que s’associen al cos funcionarial. A més, a la Seu de la Justícia, és de domini públic qui fa més feina i qui en fa menys. I per tant, que aixequi la bandera, i segons quina bandera, un o altre encara enutja més… però la resta. De fet, en no poques ocasions no s’ha acabat d’entendre, per exemple, com no s’ha tingut més en compte els informes dels inspectors judicials. D’aquells que analitzen si les sentències surten en un temps adequat o no hi surten. En fi, que hi ha demandes que surten amb la cua entre cames. I aquest hauria estat el cas.
Comentaris (14)