El setembre de l’any passat, la família de la baronessa, resident a Andorra des de fa molts anys, va fer els tràmits per demanar el passaport per a una de les seves filles. La noia havia nascut el 2006 a Califòrnia a través de la tècnica de la gestació subrogada. La Justícia andorrana, ja el 2017, havia confirmat que la resolució judicial del Tribunal Superior de l’estat americà per la qual es considera que era filla de Carmen Thyssen era plenament vigent al Principat. La sol·licitud de nacionalitat es va fer per dues vies. Una, a través de l’article 11.2 de la Llei, que té en compte si s’ha fet l’escolarització al país; l’altra, el 8.2, que parla dels fills adoptats per persones que tinguin la residència permanent i efectiva al Principat.

“Si els fills -biològics o adoptius nascuts al Principat, o no accidentalment i per raons circumstancials- de persones de nacionalitat estrangera amb residència principal i permanent al Principat poden adquirir la nacionalitat andorrana, en els termes i condicions que s'estableix a la Llei, també ho han de poder fer els infants nascuts mitjançant gestació per substitució”, remarca la resolució

Govern, però, va denegar la petició. Considerava que no complia els requisits pel que fa a l’escolarització al país. I, en l segon cas, l’executiu entenia que l’article 8.2 parla d’adopció i que no podia entendre’s aquest concepte en el marc d’una gestació subrogada. Es va optar llavors per presentar un recurs judicial i, en primera instància, la Batllia es va posicionar a favor de l’executiu, fet que va comportar el recurs al Superior.

I, ara, la sala administrativa capgira la situació. I, sobretot, marca jurisprudència. En la resolució, es recorda que la Llei marca que “adquireix la nacionalitat andorrana l'infant adoptat en adopció plena per una persona de nacionalitat estrangera que tingui la seva residència principal i permanent al Principat d'Andorra a la data de l'adopció i l'hagi tinguda durant els deu anys que han precedit l'adopció”. I també recorda el que diu un altre text, el de la persona i la família, del 2019, que descriu tres classes de filiació: “per naturalesa, per reproducció assistida i per adopció”. Totes ells produeixen, recorden els magistrats, els mateixos efectes i es disposa també que “la filiació paterna i materna poden resultar també del reconeixement d'un títol estranger que acrediti una relació de filiació constituïda mitjançant gestació per substitució".

En la sentència, es remarca que “és criteri de la Sala que tot i que la Llei qualificada de la nacionalitat no regula expressament la filiació dels nascuts per gestació per substitució, aquesta absència normativa no pot ser interpretada en el sentit de negar-los els efectes jurídics que corresponen a la filiació per naturalesa o per adopció”. Això, s’entén, “suposa efectivament una discriminació clara i injustificada per raó d'una condició personal, com és l'origen de la seva filiació, i trenca el principi fonamental d'igualtat dels fills davant de la Llei (...), el principi general d'igualtat de totes les persones davant la Llei (...) i contravé a l'ensems les disposicions de l'article 157 de la Llei qualificada de la persona i de la família”.

Per als magistrats, “excloure, en aquest cas, la possibilitat d'accedir a la nacionalitat pel fet que la Llei no va preveure aquest tipus de filiació -a diferència dels fills biològics i adoptats- resulta contradictori, en la mesura que aquesta mateixa filiació ha estat reconeguda pels nostres Tribunals”. Així doncs, es considera que cal “entendre la carència legal com una llacuna normativa que necessàriament ha d'ésser integrada mitjançant l'aplicació directa dels principis constitucionals, però també convencionals i les vigents normes posteriors”.

En la sentència, es remarca que “si els fills -biològics o adoptius nascuts al Principat, o no accidentalment i per raons circumstancials- de persones de nacionalitat estrangera amb residència principal i permanent al Principat poden adquirir la nacionalitat andorrana, en els termes i condicions que s'estableix a la Llei, també ho han de poder fer els infants nascuts mitjançant gestació per substitució”. I, en aquest cas, es recorda que la maternitat de Carmen Thyssen “va ser constituïda mitjançant títol estranger”, però que aquest “fou expressament reconegut” per la sala civil. Així doncs, “s'ha de reconèixer la possibilitat a la mateixa d'accedir a la nacionalitat andorrana per la via de l'article 8.2 de la Llei -que li és equiparable- sempre i quan acrediti l'acompliment dels restants requisits exigits per la norma”. I d’aquesta segona condició no es discuteix l’acompliment.

Per tant, el Tribunal dona la raó a les pretensions de la filla de la baronessa. D’aquesta forma, es decideix “revocar la sentència recorreguda i declarar que les resolucions impugnades a la instància no són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, i declarar el dret (...) a adquirir la nacionalitat andorrana per la via de l'article 8.2 de la Llei qualificada de la nacionalitat”.