Amb un estadi d’Encamp que s’apropava al seu millor aspecte tot i tractar-se d’un divendres festiu i plujós, i després d’un emotiu minut de silenci per la pèrdua de Clara Palma, esposa del representant institucional del club, Carles Riba, el joc ha arrencat ple d’intensitat. Amb un Andorra clarament dominador, aquesta vegada formant amb Yeray al costat dret enlloc de Manu Nieto, i un Albacete més replegat, esperant treure profit de les transicions gràcies a la referència ofensiva de Jefté.

Però columpiant-se en l’estat de gràcia que desprèn el seu joc, els de Manso han estat amos i senyors dels primers compassos del partit. I també han estat els primers en posar a prova la porteria que defensava l’extricolor Raúl Lizoain. Ha estat en una pilota penjada a l’àrea que ha quedat als peus de Martí Vilà. El lateral de Berga no ha dubtat en provar el seu xut al segon pal, on l’esperava Marc Cardona, que no ha pogut rematar la jugada dins la xarxa. Era el primer avís dels tricolors, que també han sabut córrer enrere davant la resposta manxega.

L’Andorra ho ha continuat intentant mica en mica, picant pedra. Primer en un xut fluix de Yeray que ha aturat fàcilment el porter visitant, després en una jugada per l’esquerra de Martí Vilà que Cerdà tampoc ha pogut rematar en condicions. O en un bon remat de primeres de Cardona també molt centrat. La qüestió és que els tricolors copaven el perill. Però l’Albacete despertava per primera vegada en una pilota llarga a l’esquena d’Alende en què Álex Rubio ha arribat fins la línia de fons i ha posat una gran centrada a Jefte, que inexplicablement fallava el seu remat en solitari, amb tota la porteria buida.

Vida extra pels de Manso, que, això sí, no s’han cansat de buscar porteria. Però ho feien amb xuts més aviat inofensius de Cardona i d’un Yeray que portava de cap a la defensa de l’Albacete cada cop que deambulava per la frontal. Poc abans del descans, la pluja ha començat a agafar força. Tothom a córrer cap a la graderia central per aixoplugar-se del diluvi.

L’Albacete ha sortit completament endarrerit a la segona meitat. Buscant deixar els menys espais possibles als tricolors, que s’han acomodat a l’últim terç del camp, movent la pilota a banda i banda però sense trobar un forat per on passar. Costava déu i ajuda generar ocasions clares i per això Manso i l’equip tècnic no han tardat en buscar una solució: Molina i Minsu entraven sobre l’hora de partit com a canvis naturals d’Akman i Yeray. I el capità no s’ho ha pensat dues vegades: a la que ha pogut ja ha engaltat un xut que ha sortit per damunt del travesser.

El tècnic visitant també ha mogut la banqueta amb l’entrada de Lazo -el botxí dels tricolors a l’anada- i Obeng. Però els manxecs s’ho prenien amb més calma, tal com es podia apreciar en cada sacada, en cada interrupció del joc. L’Andorra, en canvi, ha posat una marxa més. I qui ha estat més a prop del gol ha estat Marc Domènech, amb un bon remat de cap prop de l’escaire després d’una bona centrada de Carrique.

Amb vint minuts per disputar, l’equip ja no s’ha pogut bolcar més amb els últims canvis. Dos davanters més. Entraven Olabarrieta i Manu Nieto per Carrique i Cardona. Els tricolors es quedaven amb només tres defenses al darrere. Calia, doncs, vigilar amb els contracops de l’Alba. Però afegir més homes a l’atac ha permès trobar en dues ocasions a Cerdà. En la primera, el xut de l’extrem mallorquí ha sortit massa centrat. I la següent l’ha deixat molt escorat per rematar en condicions.

Passava el temps i faltava un gol que permetés continuar somiant. Els de Manso no han deixat d’intentar-ho, tot i arriscar-se a patir algun ensurt que estaven evitant els dos centrals: Alende i Gael, més que contundents al darrere. En tot el partit menys en l’última acció, la que més ha penalitzat a l’equip. Perquè en una pilota llarga dels visitants, ni Martí Vilà -que ha pogut rebre una falta en l’intent d’allunyar la pilota- ni Gael Alonso, aquest últim arriscant-se en excés, han pogut evitar que Gámez provés el seu xut davant Owono. El porter l’ha refusat, però el rebot ha quedat al punt de penal i Jogo no l’ha desaprofitat per fer sang.

La tensió estava a flor de pell, perquè la banqueta ha reclamat falta a Martí Vilà en la jugada del gol i s’ha enervat en excés en saber que no s’assenyalaria. S’han afegit cinc minuts. Però abans s’ha expulsat al tècnic Carles Manso, al fisioterapeuta Enrique Agudo i a l’encarregat de material Jonathan Barreal. I per si no n’hi havia prou, a l’entrenador de porters Dani Ortiz. Els andorrans, fastiguejats, i l’àrbitre treia vermelles com aquell qui reparteix butlletins. Però amb el 0-1, no hi ha hagut més remei que bolcar-se. I l’Andorra ha tirat del que no sap fer: penjar pilotes a l’àrea per intentar rascar, ni que fos, el mínim premi. Fins i tot han reclamat un penal a la desesperada. Però no ha estat així. Els locals trenquen amb la bona ratxa de la manera més cruel. I la tripleta arbitral i els jugadors visitants , escridassada altra vegada en marxar pel túnel de vestidors.

FITXA TÈCNICA

FC Andorra (0): Owono; Carrique (Olabarrieta, 73’), Alende, Gael Alonso, Martí Vilà; Akman (Molina, 62’), Marc Domènech (Théo Le Normand, 81’), Villahermosa; Yeray (Minsu, 62’), Cerdà i Marc Cardona (Manu Nieto, 73’). Entrenador: Carles Manso.

Albacete Balompié (1): Lizoain; Fran Gámez, Javi Moreno, Lluís López, Neva (Lorenzo, 79’); Martín Fernández, Meléndez, Jogo, San Bartolomé (Pacheco, 79’); Álex Rubio (Obeng, 66’) i Jefte (Lazo, 66’). Entrenador: Alberto González.

Gols: 0-1 Jogo (86’).

Targetes: L’àrbitre aragonès Alonso de Ena Wolf. Ha mostrat grogues a Owono (30’), Marc Cardona (59’), Villahermosa (89’), Manu Nieto (90’), Molina (90+1’), Olabarrieta (90+3’) per part de l’FC Andorra. També a Lazo (90+3’) per part de l’Albacete. Ha expulsat a Manso, Ortiz i un altre membre de la banqueta andorrana.

Incidències: Partit disputat davant 3.320 espectadors al Nou Estadi de la FAF (Encamp).