Les entrevistes al carrer dibuixen un mosaic de situacions i sentiments. Treballadors d’oficina expliquen que aprofiten el festiu per parar, passar temps amb la família o simplement descansar. Però a pocs metres, cambrers, dependents i empleats del sector turístic expliquen una altra cara del Primer de Maig: jornades llargues, horaris marcats per l’activitat comercial i la sensació que els festius gairebé no existeixen. “Si la gent té festa, nosaltres treballem més”, resumeix un dels entrevistats.

Més enllà del calendari laboral, les converses revelen també com viu la gent la feina a Andorra. Hi ha qui se sent agraït per tenir ocupació i estabilitat, però també apareixen preocupacions compartides: salaris que costen d’arribar a final de mes, dificultats per accedir a l’habitatge o la sensació que treballar molt no sempre garanteix viure millor. El Primer de Maig acaba convertint-se així en un reflex del país mateix: una economia viva gràcies als seus treballadors, però amb realitats laborals cada vegada més diferents.