Des de fa molts mesos només hi ha un nom realment plausible, el de l’actual presidenta del Tribunal de Corts, Canòlic Mingorance. Durant setmanes s’han fet esforços des de diversos àmbits de l’administració i la judicatura per mirar de convèncer altres possibles aspirants. Aspirants que, més o menys ho sabien, serien de farciment. En principi, el segon en discòrdia seria el president de la Batllia, David Moynat. I a partir d’aquí cap dels consultats, fins i tot als càrrecs de l’executiu, no estan al corrent de res més.
Certament, les candidatures s’havien de presentar davant el ministeri d’Afers Exteriors. A les 3 finalitzava el… tercer? quart? període de presentació de candidatures. I s’haurien rebut tres currículums. Els mínims necessaris perquè el procés de substitució de Pere Pastor pugui seguir avançant. Justament, l’actual jutge andorrà a Estrasburg ha estat aquests darrers dies al Principat. Per impartir ponències a policies i magistrats.
Que des de fa tant temps se sàpiga que Mingorance serà l’elegida ha sigut un obstacle major. Ningú vol presentar-se a perdre i que això acabi esdevenint, o pugui esdevenir, una taca en l’expedient. A més, han assegurat fonts jurídiques, si es volia que realment algun jurista no immers en la judicatura pogués concórrer al procés, calia haver plantejat la selecció d’una altra manera. Com a mínim, anunciar-la amb més temps.
Els requisits no són senzills, perquè cal tenir una formació mínima en matèria de Drets Humans i, a poder ser, haver fet alguns escrits jurídics de certa entitat. I el procés també comporta una entrevista d’una certa entitat a París. A més, el càrrec obliga a traslladar-se -en cas de ser escollit- a viure a Estrasburg durant nou anys (la durada del mandat no renovable), una circumstància, aquesta darrera, que no és gens evident. I la massa crítica andorrana, evidentment, no té les dimensions de la majoria d’estats del Consell d’Europa.
Comentaris (2)