Hi haurà de marge fins al 12 d’abril, ara, per presentar candidatures davant el ministeri d’Afers Exteriors. Les condicions no canvien en absolut. El repte és aconseguir un segon acompanyant, un segon candidat de teòric farciment, per fer costat a la candidata designada malgrat que no es vulgui, com a mínim ara per ara, reconèixer, la magistrada presidenta, des de fa algunes setmanes, del Tribunal de Corts, Canòlic Mingorance. Després de la primera convocatòria fallida, en la segona s’hauria presentat David Moynat, president de la Batllia.
Una opció que s’hauria posat damunt la taula seria obrir el procés a juristes no nacionals encara que hagin de tenir un cert vincle amb Andorra. Però llavors es podria donar el cas que hi hagués un currículum superior al de Mingorance i el Consell d’Europa es decantés per aquest altre jurista quan, des de fa mesos, se sap que la magistrada laurediana és la preferida. De fet, per això no apareixen altres aspirants. Ningú no té ganes d’anar a fer el paperina.
Casal ha explicat que més enllà d’allargar els terminis no hi ha canvis en la convocatòria i ha afirmat que s’anuncia que es poden presentar candidats per al 12 d’abril “des de la màxima neutralitat” atès que “no es pot fer una campanya activa”. I públicament no hi és. “Només es pot fer aquesta crida.” Ara bé, per darrera s’ha estat ‘tocant’ a tanta gent com s’ha pogut pensant en la possibilitat de trobar aspirants-comparsa.
Comentaris (2)