Davant d’aquest escenari, molt probablement, la família concernida no recorrerà contra l’absolució del facultatiu però sí que exigirà una indemnització al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). En la seva sentència, el propi Tribunal de Corts remarca que davant el desgavell que hi havia a l’hospital el 2005, quan es va fer l’analítica a la dóna que va constatar l’existència d’una hepatitis que mai no es va comunicar, no es pot imputar al pneumòleg acusat la responsabilitat única de tot plegat. Perquè la llista de professionals sanitaris que des del 2005 al 2011 van tractar d’una manera o altra la difunta s’haurien anat passant la pilota els uns als altres.
Més enllà de l’errada clamorosa, estrepitosa que indica el tribunal en la seva sentència, Corts indica que la qualitat assistencial, els protocols existents el 2005 no eren els actuals. “No obstant tot plegat, aquest resultat del 2005 (el de l’analítica que revelava l’existència de l’hepatitis) va quedar a l’arxiu, no s’informà al ministeri, no s’informà al pacient, no s’informà al metge tractant, no s’informà ningú, circumstàncies que unides al fet que la difunta no presenta manifestacions aparentes era totalment asimptomàtica de manera que quan acudí al metge ja era massa tard per ella”.
I insisteix la sala que “no obstant l’exposat, d’haver-se conegut el diagnòstic, es desconeix com hauria estat la seva evolució atès el tractament existent a l’època i el seu estat base de salut però amb l’omissió se l’ha privat de la possibilitat de rebre tractament i en el seu cas de superar o no, de controlar o pal·liar la malaltia. Es tracta doncs d’un supòsit de pèrdua d’oportunitat que de ben segur pot ser reclamat en una altra via jurisdiccional derivat de la disfunció evident del sistema sanitari”.
Per tant, clarament, el propi Tribunal de Corts, tot i absoldre el metge acusat reconeix el desordre sanitari i obre la porta a una reclamació que les fonts consultades han afirmat que pràcticament segur que activaran. En seu penal, els familiars de la malaurada senyora, que estava a menys de tres anys de jubilar-se, reclamaven 24 mesos de presó com a mínim i la inhabilitació professional durant el termini de sis anys. Per diversos conceptes, la família reclamava 243.500 euros.
L’asseguradora del metge i l’hospital, que desestimava la responsabilitat penal del facultatiu, considerava que la indemnització havia de ser inferior. De la seva banda, la fiscalia sol·licitava una pena condicional de quinze mesos de presó i una inhabilitació per a l’exercici professional de dos anys. Hores d’ara no ha transcendit si el ministeri pública recorrerà contra l’absolució o no.
Comentaris (2)